Els termes de Rupit i Fornils

No fa pas masses anys molta gent de Rupit anava a mercat a Amer. Tot i que en els nostres dies això pugui semblar estrany, la situació geogràfica dels termes de Rupit i Fornils ha marcat històricament les relacions socioeconòmiques de la seva gent. Les comunicacions dels nostres dies amaguen i fan gairebé inaccessible un vast territori que no semblava tan aïllat quan es feia a peu i que acostava terres actualment molt allunyades entre elles. Ens trobem en una zona que pot semblar terra de ningú, amb vasos comunicants amb la vall d’Hostoles al nord-est, amb Amer i el seu monestir per l’est, amb les feréstegues Guilleries pel sud, amb la Plana de Vic a través de la vall de Sau per l’oest i a través de la resta del Collsacabra pel nord-oest i amb el vescomtat de Bas pel nord. Amb la divisió provincial de 1833 es partien dos termes – l’actual terme de Susqueda del de Rupit i Pruit – que a nivell administratiu havien anat junts fins aleshores. Recordem, per exemple, que a nivell eclesiàstic totes les parròquies dels termes formen part del bisbat de Vic.

Sant Martí Sacalm als anys 70, sota la cinglera del Far. ACOS, Fons Quirze Parés

Sant Martí Sacalm als anys 70, sota la cinglera del Far.
ACOS, Fons Quirze Parés

Les primeres referències documentades en els termes de Rupit i Fornils les trobem al segle X. Tenim constància de Susqueda ja al 928 i Pruit apareix al 950. La primera referència de Rupit és del 959, mentre que Sant Joan de Fàbregues, Sant Vicenç de Susqueda i Sant Martí Sacalm apareixen al 960. Coneixem l’existència del castell de Fàbregues l’any 968.1 Sembla ser que a Rupit s’hi trobaren restes arqueològiques anteriors i que en la reconstitució del comtat d’Osona empresa per Guifré el Pilós a finals del segle IX va crear-se un terme extensíssim bastit al voltant d’aquest castell que comprenia les citades parròquies.2 Els senyors que hi posseeixen dominis en aquests segles IX i X, moment de naixement dels termes castrals i jurisdiccionals que en molts casos ha acabat configurant els termes municipals actuals, són el monestir de Santa Maria d’Amer, sobretot, el de Sant Benet de Bages, els vescomtes d’Osona, en especial la vescomtessa Ermetruit, el vescomte Guadall, la vescomtessa Berenguera, el veguer Isarn i els senyors Sal·la i Filmera.3

Torre del castell de Fornils

Torre del castell de Fornils

Des d’inicis del segle XI tot el terme del castell de Fàbregues pertanyia als vescomtes d’Osona o Cardona. L’abandó del castell de Fàbregues va comportar la divisió del terme castral d’aquest en dos, en el castell de Rupit i en el de Fornils, cap al 1040, quan apareix la primera menció del castell de Rupit en el testament del vescomte-bisbe Eriball.4 Lluny de dividir el domini jurisdiccional dels dos termes – cosa que no succeiria fins al segle XIX –, aquest es consolidà; la denominació acostuma a ser sempre en època baixmedieval i moderna terme dels castells de Rupit i Fornils, compartint institucions de govern local com la cúria del batlle o la notaria, amb domini sobre ambdós termes. Sí que és cert que a efectes pràctiques podem trobar alguna figura que actua separadament, com el saig, ja que pel que es desprèn de la documentació a mig segle XIV n’hi havia un per a cada terme.5 Les parròquies de Susqueda i Sant Martí Sacalm formaven part del castell de Fornils, mentre que el castell de Rupit comprenia les de Pruit i Sant Joan de Fàbregues.

Al 1083 el vescomte Ramon Folc de Cardona disposa que el castell de Rupit passi al seu fill Bernat, i al 1086 diu que el deixa a la muller Ermessenda i al germà Folc i, si no, als nebots. Al 1131 la vescomtessa Adalmodis, esposa del vescomte Bernat, deixa en testament a Sant Pere de Casserres tot el que té en terme del castell de Rupit. Al 1134 els mateixos vescomtes cedeixen a l’ordre hospitaler l’Alou de Pruit. Continuen els vescomtes de Cardona fins que Ramon Folc IV de Cardona deixa el senyoriu al fill Bernat Amat.6

Rupit des del camí de Sant Joan de Fàbregues. ACOS, Col·lecció de fotografia històrica de l'Ajuntament de Vic, Anònim 1

Rupit des del camí de Sant Joan de Fàbregues.
ACOS, Col·lecció de fotografia històrica de l’Ajuntament de Vic, Anònim 1

Al voltant de l’anomenat castell de la Bastida, de Rupit, es començà a configurar la vila cap al segle XII o inicis del XIII; al 1286 hi habitaven famílies de cavallers com Bernat de Roca-salva, Berenguer de Santvicenç, Anglès de Rupit, els Puig i els Bassil.7 Per la seva banda, el castell de Fornils, documentat al 1177, va anar perdent importància ja al segle XIV pel pes que havia guanyat el de Rupit. És al segle XV quan la vila de Rupit s’acaba de consolidar com a capital de la jurisdicció amb la notaria i la cúria del terme; no obstant això, el nom de Fornils va mantenir-se en la documentació. Prop seu hi hagué la desapareguda església de Santa Maria de Fornils i la capella i mas de Sant Pau de Fornils, que existia al 1269 i va ser refeta al segle XVII. També existí Sant Pere de Fornils, desapareguda o enrunada cap a 1560, prop del mas de les Gleies.8

Puig de la Bastida amb les restes, a l'esquerra, del castell de Rupit

Puig de la Bastida amb les restes, a l’esquerra, del castell de Rupit

Al 1318 Ramon Amat de Cardona fa construir un altar sota la invocació de Santa Maria a la capella de Sant Miquel de la vila de Rupit i en el testament de 1323 hi atorga un prevere, deixant patró el seu hereu, Huguet, fill de la seva germana Sibil·la, casada amb Ramon Roger II de Pallars. Huguet passava a ser senyor del terme el mateix 1323, amb només tres anys. Huguet senyorejarà el terme fins al 1369. L’any 1350 moria Ramon Roger i els seus dominis, comtat de Pallars inclòs, quedaven en mans del fill Huguet, que es coneixerà també com a Hug Roger I de Pallars.9 Al 1369 Gilabert VI de Cruïlles, casat amb Constança, germana de Sibil·la, compra al seu nebot Huguet de Pallars el domini dels termes de Rupit i Fornils.10

A mitjan del segle XIV ja comencem a observar un desenvolupament de la cúria i notaria de Rupit, si bé constatem intervenció notarial anterior. Comencem a conèixer pergamins i registres en què actua ja un notari públic dels castells de Rupit, Fornils i Tavertet, terme del qual la família també tenia el domini en aquest temps.11 És el cas de Guillem de Palau, Simó de Fàbrega, Pere Martí o Pere de Perer.12 Tenim una administració consolidada, amb la família Puiggalí, per exemple, al capdavant de la batllia hereditària del castell de Fornils,13 al costat d’un batlle de Rupit, que actua juntament amb un lloctinent.14 També tenim jutge15 i indicis de l’existència de dos saigs l’un16 per la part sobirana – de ça montanya – del terme, i l’altre per la part jussana.

De Gilabert de Cruïlles passa després el domini a Jofre Gilabert, casat amb Margarida Segimona d’Alamany-Bellpuig, resident a Seva i mort a Sentfores en els lluites internes del pla de Vic el 1452. Amb el seu hereu Ausiàs de Cruïlles, el domini de Rupit es fusiona amb el gran patrimoni dels Vilademany, senyors de Taradell i Santa Coloma de Farners, entre altres llocs, pel seu casament amb Elisabet de Vilademany; quedarà unificat amb la seva filla Violant de Cruïlles i Vilademany.17

Rupit als anys 70. ACOS, Fons Quirze Parés

Rupit als anys 70.
ACOS, Fons Quirze Parés

Ja sigui per les fortes pestes dels segles XIV i XV o bé per la fúria amb què atacà la Guerra Civil Catalana i els enfrontaments remences, el cas és que trobem forces cases derruïdes a finals del XV i inicis del XVI. Sembla que van ser ben poques les famílies que van sobreviure en un entorn hostil. Hem de pensar també en la zona de frontera que era Rupit en aquesta guerra, en què la Plana de Vic, i en especial el bisbat, era fidel a la Diputació del General de Catalunya, mentre que just a l’altra banda la vall d’Hostoles era el nucli dur remença, partidari del rei. Francesc de Verntallat i els remences van arribar també a disputar el terme de Rupit amb les forces de la Diputació. Els diputats de la Generalitat escriuen a Ramon de Planella, capità d’Osona, el 14 d’agost de 1462 demanant que no prengui el castell de Rupit perquè hi hauria un gran dany després que en Verntallat l’hagi pres i també tret el bastó al batlle. Els Cruïlles eren fidels a la Diputació. Arnau de Vilademany i de Blanes fou nomenat capità del sometent a guerra el 2 d’abril de 1463 per combatre en Verntallat i apareix el 18 de maig a Rupit, rebent pólvora i gent de reforç dels vigatans, davant l’amenaça remença de Pere de Rocabertí, des de Girona, i de Damià Descatllar, des de Puigcerdà. El 2 de maig de 1463 el rei Joan II dóna al castell de Rupit al seu fidel Jaume Guitart, perquè els Cruïlles seguien la Diputació. En prendre Vic el juny de 1472 restitueix els castells de Rupit i Fornils a Ausiàs de Cruïlles.18

Vall de Susqueda (c. 1960). Detall. Família Cuyàs. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Vall de Susqueda (c. 1960). Detall.
Família Cuyàs. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

L’elecció del batlle dels termes de Rupit i Fornils tenia lloc el diumenge després de sant Martí (segon o tercer diumenge de novembre) almenys des de 1588. El càrrec de batlle era anual.19  En els llibres de cúria conservats veiem com es convocava i congregava la universitat del terme. El batlle en funcions posava el bastó a disposició del poble mentre durava l’elecció. Cada cap de casa proposava dos altres caps de casa com a batlle. Es feia el recompte i s’elegien els dos homes que havien estat més votats. Aleshores es feia una proposició al senyor del terme amb els dos noms. Pels nomenaments que hem observat, el senyor emetia el nomenament del batlle en la persona que, dels dos, havia tret més vots; suposem que per no complicar-se massa la vida. En aquell moment, el batlle en funcions passava el bastó en el nou batlle. Sí que s’observa algun cas en què un dels dos caps de casa més votats és el batlle en funcions; en aquest cas el senyor tria l’altra persona proposada, per no perpetuar la mateixa persona en el càrrec. És molt habitual que en els diferents períodes trobem els mateixos batlles, cosa que succeïa per l’elecció de la mateixa persona una vegada passat l’any d’haver sigut batlle. Aquest mecanisme d’elecció va subsistir amb pocs canvis des del segle XVI fins al Decret de Nova Planta, en què els nomenaments dels càrrecs públics passen a ser més directes, sense intervenció dels caps de casa, i en què és el regent i la Reial Audiència qui nomena.

Joan de Malart, o Malards, senyor del castell de Sales, cedeix al segle XVI en morir tots els drets a la castlania de Rupit que posseïa Onofre Olmera. La família Cruïlles-Vilademany el 1619 es transforma en Perapertusa, vescomtes de Joc. Al 1658 entronca amb el marquès de Risbourg Benjamí de Bournonville.20

Carro en un carrer de Rupit, als anys 70. ACOS, Fons Quirze Parés

Carro a la Plaça dels Cavallers de Rupit, als anys 70.
ACOS, Fons Quirze Parés

De gran convulsió a tot el Collsacabra van ser els passos dels exèrcits castellà i francès en el marc de la Guerra dels Segadors, especialment entre la caiguda de Barcelona el 1652 i el Tractat dels Pirineus de 1659. En aquest període el pas amunt i avall de tropes pel camí ral entre la Plana de Vic i la Garrotxa són constants, acompanyades de saquejos a la població. El territori i la pagesia de la zona estava fortament organitzada, especialment amb miquelets partidaris d’una i altra banda; en aquests moments, en un moment de domini francès, la vila de Rupit és destruïda i cremada per les tropes castellanes.21 En les negociacions de pau entre francesos i castellans, els diplomàtics de França especulen, entre altres, amb “Roupit”, una de les places que tenien a Catalunya.22

Al 1681 Antoni de Bournonville és creat marquès de Rupit. En endavant, el títol de marquès de Rupit és l’utilitzat pels senyors i és el terme més present a la documentació en detriment del de senyor dels termes dels castells de Rupit i Fornils, tot i que aquest encara vagi apareixent. Posteriorment, la família dels marquesos s’entroncarà amb els comtes d’Aranda i ducs d’Híjar, intitulant-se també sempre, això sí, marquesos de Rupit.23

Carrer de la Barbacana de Rupit

Carrer de la Barbacana de Rupit

Durant els segles XVII i XVIII el terme de Rupit creix significativament, especialment la vila. D’aquesta època són moltes de les cases de pedra que ocupaven menestrals i que actualment configuren una singularitat molt ben explotada turísticament. Aquestes cases evidencien un temps de bonança econòmica a la zona, convertint la vila de Rupit en una capital de referència pels territoris veïns, que també tenen un marcat accent rural. Per un procés de taxació d’obres d’unes cases sabem que al 1690 encara es refeien cases de les que havien estat destruïdes pels “ministres del rei” al 1654.24

Els canvis administratius a nivell municipal derivats de l’aplicació del Decret de Nova Planta no van suposar un trastocament profund al terme però sí que observem un procés d’organització més fort a nivell parroquial, anterior fins i tot al mateix Decret; per exemple, les contribucions al sosteniment i allotjament de l’exèrcit de l’arxiduc en plena guerra – 1708 – ja provocaven un enfrontament a la Reial Audiència entre la vila de Rupit i Susqueda, d’una part, i Pruit, Sant Joan de Fàbregues i Sant Martí Sacalm, per l’altra.25 Molt més transcendents van ser les reformes liberals del XIX. Ja al 1812, el governador de Vic nomena quatre regidors del marquesat de Rupit i el batlle diu que no els pot acceptar el càrrec fins que el mateix governador no li validi el propi càrrec de batlle, emparant-se tot en la nova Constitució.26

Vista del nucli de Pruit. ACOS, Fons Quirze Parés

Vista del nucli de Pruit als anys 70.
ACOS, Fons Quirze Parés

S’intueix un distanciament encara més gran entre unes i altres parròquies en els anys previs a 1834; Pruit té batlle separat del de Rupit des de 1829. Pocs mesos després s’unia a Pruit la seva parròquia sufragània de Sant Llorenç Dosmunts, que fins aquell moment havia format part del terme jurisdiccional del Cabrerès. No coneixem que des del marquesat es posessin traves a la divisió provincial de 1834 que suposa l’aplicació d’una gran frontera administrativa en uns termes que fins aleshores havien estat sempre units a nivell jurisdiccional des de la mateixa organització carolíngia del territori feia prop de mil anys. Amb la divisió provincial ja podem parlar d’un trencament efectiu en l’organització civil comuna. La llei de 1845 permetia que es conservessin ajuntaments de més de 30 veïns i prohibia crear-ne de menys de 100. És en aquest moment (20/6/1846) quan Sant Martí Sacalm s’uneix a Susqueda; suposem que no es devien arribar als 30 veïns. Aquesta situació perdurà amb pocs canvis fins a la dècada dels 60 del segle XX. Sí que hem de dir que Sant Martí Sacalm va unir-se al municipi d’Amer en període de guerra civil entre 1937 i 1939. Cap al 1955 s’oficialitza el nom de Rupit – fins llavors el municipi s’anomenava Sant Joan de Fàbregues – i al 1965 Sant Martí Sacalm passa a ser cap del municipi de Susqueda per la construcció del pantà. Al 1977 Rupit i Pruit s’unien en un sol municipi.27

Sant Joan de Fàbregues

Sant Joan de Fàbregues

Rupit va tenir sempre la condició de vila i va exercir com a capital del senyoriu i marquesat del mateix nom des del segle XI amb el declivi del castell de Fàbregues, com hem explicat. En canvi, la parròquia de Rupit va estar supeditada a Sant Joan de Fàbregues fins al 1878. Durant tot el període, però, observem com en determinats casos – com el plet entre parròquies d’inicis del segle XVIII – la vila de Rupit actua de manera diferenciada de la resta de la seva parròquia; evidentment, els interessos eren diferents en molts casos, especialment en suscitar-se problemes com la valoració de la riquesa i el repartiment de contribucions. Pel que fa al nom del municipi, des del segle XIX va utilitzar-se el de la parròquia, Sant Joan de Fàbregues fins a l’oficialització del de Rupit.

Ben conegut al terme de Sant Joan de Fàbregues és el santuari de Mondois, que inicialment fou una capella rural independent amb forta vinculació amb els pobles veïns. Tot i que la construcció actual és de 1769, les primeres referències són de 1263.

Santuari del Far als anys 70. ACOS, Fons Quirze Parés

Santuari del Far als anys 70.
ACOS, Fons Quirze Parés

Un altre santuari molt significatiu a la zona és el del Far, en terme de la parròquia de Sant Martí Sacalm però ocupant un majestuós lloc al capdamunt de la punta del cingle que la presideix. En tenim notícies al 1269, quan era regit per beneficiats, i al 1375 hi havia una confraria en què participava la gent del Collsacabra i la vall d’Hostoles. Els terratrèmols del segle XV l’enderrocaren, però l’edifici fou reconstruït entre 1599 i 1648, amb el campanar de 1720. Els sacerdots beneficiats hi romangueren fins al 1820. Just abans d’arribar-hi hi ha la capella de Santa Anna, existent al segle XV i reedificada cap a 1640.28

Carrers del poble de Susqueda. Àlbum

Carrers del poble de Susqueda.
Àlbum “Fotos antigues” de la pàgina de facebook “Susqueda”.

La parròquia de Sant Martí Sacalm va ser més coneguda com a Cantallops – nom documentat el 981 – fins al segle XII. Al 1197 s’esmenten masies de l’església parroquial de Sant Martí, ja documentada al 1050. L’església de Susqueda va ser consagrada el 1068 i transformada al 1860. El pantà de Susqueda submergeix una part molt important de l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Susqueda. La seva presa va ser construïda entre 1963 i 1968, any en què entrà en funcionament el pantà.29 Hem vist com al 1846 s’uneixen en un sol municipi i Sant Martí Sacalm passa a ser cap de municipi amb l’arribada del pantà.

————————————————————————————————————————————–

1Catalunya Carolíngia. Els comtats d’Osona i Manresa. Volum IV. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1999. Document 1037.

2AAVV: Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1973. Volum IV, p. 899.

3Catalunya Carolíngia. Els comtats d’Osona i Manresa… Documents 330, 368, 423, 618, 652, 741 830, 850, 872, 961, 1037, 1096, 1126, 1132, 1221, 1330, 1703.

4Els castells catalans…, IV, p. 899.

5ACF FORANES/27 ter.

6Els castells catalans…, IV, p. 899-900.

7Els castells catalans…, IV, p. 900. Al 1286 Guillema, vídua d’Anglès de Rupit, i el seu fill Anglès venen a Lleó de Puig, germà d’Anglès, unes cases sobre Rupit sota domini del noble Bernat de Rocasalva i un hort sota domini del noble Berenguer de Sant Vicenç.

8Els castells catalans..., III, p. 447-451.

9Hom ha qualificat la situació del domini en aquest període com a obscur. A nosaltres el que sí que ens sembla estranya és la promesa del rei Pere l’any 1339 de no alienar de la Corona d’Aragó el vescomtat de Bas, en el qual figuren inclosos els castells de Rupit, la Bastida, Cabrera i Curull. Aquesta cita, del volum IV d’Els castells catalans, p. 900, ens sembla del tot errònia, especialment després de comprovar la font d’aquesta informació, que no és altra que les Noticias históricas de Francesc Montsalvatge (Volum XIX, p. 249). És Montsalvatge qui erròniament aquests dominis, juntament amb altres, en el vescomtat de Bas. Ens sobta veure-hi Rupit, ja que semblaria clar que el domini és dels Pallars i no del rei. Probablement es tracta d’un interès del rei i dels Cabrera a principis del segle XIV d’incloure Rupit i el Cabrerès en la vegueria de Girona, tal com ens descriu Eduard Junyent a La ciutat de Vic i la seva història (Curial, 1976, p. 444).

10Els castells catalans..., IV, p. 900.

11ACF FORANES/27ter i pergamins dels arxius parroquials de Sant Martí Sacalm, Susqueda i Tavertet.

12Els notaris Guillem de Palau i Pere de Perer els coneixem per dos pergamins del fons del mas Vilar de Pruit conservat a l’Arxiu Comarcal d’Osona.

13El primer batlle conegut és Guillem de Puiggalí. Els castells catalans…, III, p. 450.

14En aquests moments (1345-1346) el batlle és Pere Tosquers i el lloctinent de batlle Pere deç Soler. ACF FORANES 27/ter.

15Ramon de Sant Joan, jutge (1346-1346). ACF FORANES 27/ter.

16Pere de Tarrés, que també actua com a pregoner (1345-1346). ACF FORANES 27/ter.

17Els castells catalans…, III, p. 450.

18Els castells catalans..., IV, f. 900-902.

19ANV 954, f. 1. Al segle XIV vèiem com hi havia una batllia hereditària en la família Puiggalí de Sant Martí Sacalm; desconeixem com i quan va extingir-se aquest dret. En un moment indeterminat entre 1668 i 1686 (hi ha un buit entre ACF RUPIT/0 ter/11 i ACF RUPIT/0 ter/12; semblaria, per un fragment de llibre de cúria a ANV 1029, que al 1671 no hi va haver elecció, però això no ens quadra amb les dates) el càrrec de batlle passa a durar tres anys – l’elecció de 1686 és així – i són proposats els tres noms més votats al senyor perquè elegeixi batlle. Aquest sistema, per tant, va perdurar durant pocs anys. Al 1733, els regidors de Rupit s’oposen al nou càrrec de sotsbatlle que ha creat el marquès de Rupit i pel qual hi ha causa a la Reial Audiència (ANV 1060, f. 169-169v). Devia guanyar el marquès, perquè pocs anys més endavant (ACF RUPIT/1 i ACF RUPIT/2) veiem com juntament amb el batlle actuen sotsbatlle i vicebatlle, també. En aquest període els càrrecs duraven dos anys.

20Els castells catalans..., IV, p. 902.

21TORRES i SANS, Xavier: La Vall de Torelló als segles XVI i XVII: una història de paraires i bandolers. Vic: Eumo Editorial, 1995, pàg. 123-139. I també el diari d’en Joan de la Guàrdia, transcrit a PLADEVALL i FONT, Antoni i SIMON i TARRÉS, Antoni: Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII. Barcelona: Curial, 1986, pàg. 73-96: “Y aprés, dins pochs dias, que fou als 13 de janer de 1654, aribaren los de Vich ab molta gent de guerra y gent de somatents que devían éser tres o quatra mil ab molts astruments de foch, ço és magrañas de alquitrà y molts garbons alquitranats y altras armunis de gerra, y daren sobra la vila y se tiraren molts cops de moscatadas y en la nit fugíran los micalets y la gent de la vila. […] Antraren los castallans y armànicos dins de la vila de Ropit, robant y cremant que era molt gran terror, que no an dexat res a cramar sinó són duas o tres casas” (p.78).

22Els castells catalans…, IV, p. 902.

23Els castells catalans..., IV, p. 902.

24Arxiu Comarcal d’Osona, fons del mas Vilar de Pruit. 20150323_155034Sobre l’expansió urbanística i econòmica de Rupit al segle XVIII és molt interessant el recent article de Xavier Solà a la revista AUSA. SOLÀ COLOMER, Xavier: “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. Ausa, 174 (2014), p. 991-1019.

25ANV 1048, f. 102.

26ANV 1132, f. 283v.

27BURGUEÑO, Jesús; LASSO DE LA VEGA, Ferran: Història del mapa municipal de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2002.

28PLADEVALL i FONT, Antoni: El Far: El Santuari del Far. Vic: DIAC, 2005.

29PLADEVALL i FONT, Antoni: Susqueda: La història submergida. Susqueda: Ajuntament de Susqueda, 2009.

Anuncis

5 pensaments sobre “Els termes de Rupit i Fornils

  1. He documentat una referència a una antiga acta notarial de 3-agost 1284, anomenant que Ramon de Palafolls com a senyor del Castell de Puigalder, dona a Dalmau Costa militi de les Planes (d’Hostoles), de vida sua tots terços, lluismes, establiments, foriscapis esdevenidors, de tots masos i masoveries infra del Castell de Rupit, etc. Li voldria preguntar si té constància dels Palafolls o els Costa en el terme del Castell de Rupit. També si els Rocasalva documentats en el mateix temps, estan relacionats amb el llinatge del mateix nom establert a les rodalies d’Amer. Salutacions i gràcies.

    • La documentació notarial de Rupit comença, de manera més o menys sistemàtica, a partir de la segona meitat del segle XIV. No recordo – o almenys no em sona – cap referència de drets als Palafolls o Costa. Podria ser que hi hagués hagut una alienació d’aquests drets entre aquest document i el segle posterior? Sobre els Rocasalva caldria aprofundir en el tema i fer-ne un estudi genealògic per conèixer les diferents branques de la família; a banda d’aquesta d’Amer, que desconec, també hi havia la important casa del mateix nom a Susqueda. Gràcies per l’aportació!!!

    • Casualment – i m’hi he fixat precisament pel teu comentari – m’he trobat davant d’una confessió en un capbreu del segle XIV de Berenguer Jofré, de la vila de Rupit, en què reconeix tenir la batllia de Puigalder o de Palafolls, que s’estén a les parròquies de Sant Joan de Fàbregues i Sant Andreu de Pruit (ANV 899, f.40v.). No sé si la referència et pot ser útil.

      • Resulta molt interessant, ja que demostra que efectivament, per alguna raó que encara no he pogut esbrinar, els Palafolls, que eren els senyors del Castell de Puigalder (a la Vall d’Hostoles) tenien una bona part de dominis a la zona de Rupit, Pruit i St. Joan de Fàbregues. Agrairia si em pogués facilitar la data concreta i/o imatge del text del capbreu. Probablement, fent un seguiment del tal Berenguer Jofre, possessor de la batllia, es podrien trobar altres referències als Palafolls. Moltes gràcies.

      • El capbreu és de 1379 i la referència és la que donava en l’anterior comentari. Caldria acabar de repassar amb detall el capbreu per veure si hi ha alguna altra referència que et pugui ser útil, però en el cas de Berenguer Jofré entenc que no dóna pas cap altre detall que et pugui ajudar. Sí que hi ha alguna altra persona que capbreva citant algun dret per la mateixa batllia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s