Els notaris de Rupit

BERNAT CORNUDELLS (c.1308)

En el capbreu ANV 1142, al foli 100, Joan Hom de Vallissana, en confessar els drets al senyor l’any 1820, es remet a un precari “fet per Bernat Amat de Cardona y Constancia sa muller a Bernat Hom, com consta en un pergamí fet y clos per Bernat Curnudells, notari públic del castel de Rupit, a nou de les calendas de mars de mil tres-cents y vuyt“.

GUILLEM DE PALAU (c.1320)

Signum de Guillem de Palau

Signum de Guillem de Palau

Coneixem l’existència i activitat de Guillem de Palau per un pergamí del mas Vilar de Pruit clos per ell com a “scriptor in castro de Ruppito“, firmat també per Constança de Cardona i pel batlle Ramon de Palau. Per la datació del document (19 de gener) i la de la firma de domini (20 de maig) constatem l’ús de l’any de la Nativitat del Senyor, tot i aparèixer simplement com a anno Domini, ja que l’any no canvia a 25 de maig.

SIMÓ DE FÀBREGA(c.1336-1339)

Sig+num de Simó

Signum de Simó

En un dels pergamins conservats a l’Arxiu Parroquial de Susqueda, capsa Z/1, datat a 24 de febrer de l’any (de la Nativitat del Senyor) de 1339 i conservat a l’Arxiu Episcopal de Vic, apareix un Simó del qual no podem llegir bé el seu cognom però sí el que segueix: “publici notarii in castro de Rupito et de Furnillis pro nobili domina Sibila de Pallas“. També en trobem una referència en el capbreu de Gilabert de Cruïlles de 1379, quan una confessió es remet a un instrument de 1336 clos per Simó de Fàbrega, “notarium de Ruppito“.0

PERE MARTÍ (c.1341-c.1342)

Signum de Pere Martí

Signum de Pere Martí

Trobem alguns pergamins als arxius parroquials de Sant Martí Sacalm i Susqueda en què actua Pere Martí com a notari públic dels termes dels castells de Rupit i Fornils. Juntament amb ell actua, el 1342 Romeu de Sant Joan, “iudex castrorum et terminorum de Ropito et de Fornils.” És seu el volum més antic que conservem, el llibre de cúria ACF 27/ter.

PERE DE PERER (c.1360)

Signum de Pere de Perer

Signum de Pere de Perer

No en conservem cap registre. És també a través d’un pergamí del mas Vilar de Pruit que constatem l’existència, en un document datat a 15 de desembre en què autoritza com a “notarius publicus castrorum de Ruppito et de Fornillis”.

BERNAT TUFARER (1372-1406)

Signum de Bernat Tufarer, notari de Rupit

Signum de Bernat Tufarer, notari de Rupit

El primer notari de Rupit del qual coneixem amb certesa protocols seus és Bernat Tufarer, que apareix en els documents com a Tuffarer. Ell mateix es defineix com a “habitator de Rupito, auctoritate regia per totam Cathaloniam publici notarii1 i també com a “notarii publici dictorum castrorum [de Rupitto et de Ffurnillis]”.2

La denominació de notari públic de castell – o terme, com els Soler utilitzaran més endavant – semblaria indicar que té autoritat pel senyor (en aquest cas Gilabert de Cruïlles) per a actuar, a més de l’autoritat reial que també li ho permet. Aquesta denominació de notari públic de castell és força inusual, però també la trobem, per exemple, als castells d’Anglès,3 Vilademàger4 o Cervelló.5

Pel que es deprèn de la documentació semblaria que Bernat Tufarer va habitar i actuar a Rupit almenys entre 1377 i 1387, tot i que ens aventurem a recular la primera data fins almenys el 1372.6 En l’últim manual que se’ns conserva d’ell, d’entre 1390 i 1406, veiem que la majoria de documents són de fora de Rupit, cosa que ens fa pensar en una activitat notarial molt itinerant que només el portava a Rupit esporàdicament. Molt probablement quan Joan Brugada comença a exercir com a notari a Rupit, almenys des de 1400, Bernat Tufarer deixa d’intervenir-hi de manera habitual, tot i mantenir el “títol” de notari de Rupit. El què és segur és que al 1402 ja tenia la residència fixada a Amer, en aparèixer en una àpoca del mateix Brugada7 com a “discreto Bernardo Tuffarerii notario de Rupito nunc habitatori ville de Amerio”.

Segurament podríem situar els orígens de Bernat Tufarer a Amer mateix. D’entrada, és molt curiosa la coexistència de dos notaris Bernat Tufarer, l’un a Amer i l’altre a Rupit, en un mateix període. En alguns documents dels manuals del Bernat Tufarer de Rupit apareix el d’Amer actuant com a testimoni. Queda contrastat que es tracta de dos personatges diferents, més encara quan en un judici8 veiem com actuen dues persones amb el mateix nom, una com a jutge, que seria el d’Amer, i l’altra com a notari, que és el de Rupit. I per una referència en el mateix document interpretem que serien pare i fill: “in hospicio mei Bernardi Tuffarerii notarii infrascripti filii Bernardi Tuffarerii in domi scilicet ubi teneor scribania dicti castri”. Això entenent que el Bernat Tufarer pare és el jutge, el d’Amer;9 si no ens trobaríem amb tres Bernat Tufarer en el mateix període. Com veiem, també queda clar que era la mateixa casa del notari la que servia com a escrivania del castell de Rupit.

Signum de Bernat Tufarer, notari d'Amer

Signum de Bernat Tufarer, notari d’Amer

A la mateixa notaria de Rupit queda constància de la presència de parents dels Tufarer en els manuals de Joan Brugada, en què consten l’establiment a Dalmau Tufarer de la notaria d’Amer per part de l’abat d’Amer10 i la venda de Ramon Tufarer, notari d’Anglès, fill i hereu de Bernat Tufarer, del seu hospici al costat del Palau de Rupit.11

No deixa de ser curiós, també, veure la tradició documental dels manuals de Bernat Tufarer fins als nostres dies, de manera semblant al què succeirà amb el seu successor Joan Brugada. Mentre que el capbreu de Gilabert de Cruïlles12 devia ser heretat pels altres notaris de Rupit, arribant-nos a través de l’Arxiu Notarial de Vic,13 suposem que els altres tres manuals,14 almenys el FORANES/30, estaven en poder del rector de Santa Maria de Corcó, com a mínim entre 1612 i 1716. Al final del citat manual trobem, soltes, dues lletres, de 1612 i 1618, requerint al rector còpia d’una escriptura que, efectivament, es troba continguda en el manual, i una nota del mateix període que ens diu clarament que “se troba lo manual a la rectoria de Corcó”; també hi ha una còpia simple de la certificació del document molt posterior, d’època del rector Josep Ferrer (1716-1737). En l’inventari de 1933 de l’arxiu parroquial de Santa Maria de Corcó15 ja no ens consta que hi hagués cap d’aquests manuals, que devien haver passat, així com algun altre, en les mans de notaris de Vic, per les quals acabarien arribant a l’Arxiu de la Cúria Fumada.16 Un volum aïllat de Bernat Tufarer, notari de Rupit, es conserva a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar sense que sapiguem com hi va arribar; es tracta d’un capbreu de Sau.17 Trobem manuals de Bernat Tufarer, suposem que el pare, al fons de la notaria d’Amer, d’entre 1404 i 1420, conservats a l’Arxiu Històric de Girona;18 caldria un estudi exhaustiu que ens permetés assegurar que cap d’aquests correspon al fill. I afegim: si el seu fill i hereu Ramon Tufarer era notari d’Anglès, no hagués estat lògic que els manuals haguessin estat heretats per ell? Com veiem, la tradició documental del fons de Bernat Tufarer presenta molts interrogants.

JOAN BRUGADA (1404-1440)

Joan Brugada, habitant de Sant Feliu de Pallerols, exerceix de notari públic per tot el Principat de Catalunya per autoritat reial. Trobem diverses referències en què s’autodefineix així, com a habitator ville Sancti Felicis Payerollis, i també el trobem com a notari públic de la vall d’Hostoles en el pergamí de 1411 que serveix de coberta al volum ACF FORANES/32. A Sant Feliu de Pallerols i vall d’Hostoles exerceix entre 1393 i 1441 i al Mallol entre 1393 i 1424. Era oriünd de Sant Esteve d’en Bas.19

Entre els seus manuals, ja al 1406 se’ns parla de la casa de l’escrivania del castell de Rupit,20 tot i que desconeixem si és la mateixa en què havia habitat i exercit Bernat Tufarer. Més endavant se’ns diu que es rep una carta de la reina Mariaintus domum ubi tenetur notaria publica termini castri de Rupito in dicta villa de Rupito”21 i ja al 1438 trobem “intus domum in quo tenetur notaria et scribania de Rupito in eadem villa”.22

Signum de Joan Brugada

Signum de Joan Brugada, notari reial a tot el territori

Joan Brugada es mou molt pel territori a l’hora d’escripturar els actes, cosa que queda reflectida en la data tòpica de les escriptures i fa adonar-nos de la itinerància del notari: vila de Rupit, Sant Joan de Fàbregues (i masos Pujalràs i Sala), Susqueda (i mas Marquès), Pruit (i masos Corriol i Om), Sant Martí Sacalm (i masos Puiggalí, Om i Vilarrasa), capella del Far, Osor, Falgars (i masos de ça Cirera i des Ferrés), Sant Llorenç Dosmunts, Tavertet (i mas Perer), Sant Julià de Cabrera (i masos Caselles, Sitjar i Plana), Anglès, Amer, Sant Genís Sacosta, capella de Sant Miquel d’Amer, les Encies, Sant Feliu de Pallerols, mas Terrers de Sant Esteve d’en Bas, el Mallol, Olot, Santa Maria de Corcó, Sant Pere de Torelló, casa del pi de Sant Romà de Sau, Vilanova de Sau, castell de Savassona, Sant Miquel de la Cot, Sant Martí de Llémena, mas Llobera de Sant Andreu de Sobrerroca, Sant Esteve de Llémena, Maçanet, Navata, Peratallada, Barberà, Barcelona o Palaldà.

En els manuals de Brugada sembla que hi hagi un intent de crear llibres específics (notularum, cúria, llibre comú) sense massa precisió, ja que sí que trobem els mateixos documents, abreujats i desenvolupats, en manuals diferents en alguns casos. La situació no és regular, però; en molts casos trobem una barreja de notularum i llibre comú afegint-hi documentació pròpia d’un llibre de cúria. Aquesta complexitat provoca que difícilment puguem atribuir una tipologia a un manual que conté documentació tan diversa, desenvolupada o abreujada i amb correccions. També citarem el curiós cas del manual ANV 909, en què hi ha dos encapçalaments del manual, un al foli 1 i l’altre al 6, sense cap sentit lògic i amb una clara continuïtat del manual. Semblaria que van relligar-se dos quaderns en quart començats tots dos en un moment coetani i seguits com un sol manual.

Després de Joan Brugada trobarem un salt cronològic important de 46 anys sense manuals notarials a Rupit. Tot i aquest fet, i malgrat Brugada sigui també notari de la vall d’Hostoles i del Mallol, la els seus manuals en què actua per autoritat reial semblen haver-se conservat sempre a Rupit, almenys els inclosos dins d’Arxiu Notarial de Vic.23 D’entrada, trobaríem més lògic que haguessin format part del fons notarial de Sant Feliu de Pallerols o del Mallol conservat a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Sembla, però, que va estar en mans dels Soler, notaris de Rupit. Citem, per exemple una referència de la còpia d’un document al foli 27 del manual ANV 906 per part de Josep Soler i de Safont, l’any 1808.

TOMÀS LLORENÇ BRUGADA (1425-1433)

Signum de Tomàs Llorenç Brugada

Signum de Tomàs Llorenç Brugada, notari reial a tot el territori

En el fons notarial de Rupit hi ha un manual de Tomàs Llorenç Brugada en el qual no exerceix com a notari de Rupit. Només actua en el terme en algun acte concret; sembla més aviat un manual propi de la seva activitat reial per tot el territori. Aquest manual no reflecteix una condició de notari habitual com podia ser el seu coetani Joan Brugada, habitant a Sant Feliu de Pallerols però que sí que exerceix de manera sovintejada en els termes de Rupit i Fornils. Tanmateix, sí que tenim constància, per la signatura d’alguns pergamins, que en temps posteriors actua com a notari dels castells de Rupit i Fornils, sense que ens hagin pervingut els volums derivats d’aquesta activitat.24

Tomàs Llorenç Brugada va ser notari al Mallol (1431-1450), substituint durant un temps Pere de Coromina,25 i a Sant Feliu de Pallerols (1442-1449/1464), on és notari públic substitut del venerable Berenguer Llorenç Olmera, senyor de la casa del Vilar,26 i els seus manuals coneguts es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Ell mateix ens diu que és habitator ville de Malliolo termini de Basso. Ens queda clar en el volum conservat que, com els notaris públics anteriors, actua per l’autoritat reial que té a tot el Principat de Catalunya.

L’únic manual que es conserva al fons notarial de Rupit sembla que ha seguit la mateixa història arxivística del fons des de temps molt reculats, seguint la numeració atorgada als manuals de Joan Brugada, amb una continuïtat lògica força entenedora tot i la naturalesa del manual. Aquest conté documents molt diversos, amb testaments, procures, alguns documents de caire judicial i un parell de congregacions del vescomtat de Bas. Geogràficament les escriptures es troben molt repartides (Mallol, Ridaura, Santa Maria de Corcó, Roda de Ter, Sant Feliu de Pallerols, Blanes, Amer, Falgars d’en Bas, Santa Pau, Olot, Sant Julià de Cabrera, Sant Feliu Torelló), i sense cap lligam clar que ens permeti establir amb contundència que es tracta d’un manual notarial normal i corrent, ja que és molt espaiat en el temps. Sincerament, d’entrada no trobem massa sentit a uns documents de tipologia diversa allunyats cronològicament i geogràfica; tampoc coneixem perquè aquest volum va conservar-se solt a Rupit i no pas juntament amb els altres manuals del Mallol o Sant Feliu de Pallerols, per exemple. Podria tractar-se d’un manual derivat de la seva autoritat reial, pensant que encara hi hauria tres registres més paral·lels – els de les notaries de Rupit, Mallol i vall d’Hostoles en què actua per autoritat senyorial – a aquest, dels quals només s’han conservat parcialment els del Mallol i vall d’Hostoles. Un estudi més exhaustiu de l’activitat de Tomàs Llorenç Brugada podria permetre’ns trobar una lògica a la tradició documental del volum conservat a Rupit i la seva activitat notarial actuant de manera coetània per les tres autoritats senyorials i encara per la reial.

GABRIEL SOLER (1483-1535)

Gabriel Soler és el primer de tota una dinastia de notaris que marcaran i fonamentaran la notaria de Rupit fins a la seva desaparició al segle XIX. Pagesos i propietaris del mas del mateix nom, de Sant Joan de Fàbregues, els Soler s’aniran intitulant al llarg del temps propietaris de la notaria i escrivania dels termes dels castells de Rupit i Fornils, heretant el càrrec de notari entre els mateixos familiars. Els Soler ja apareixien com a pagesos en els protocols anteriors; ara s’erigeixen en la principal institució existent en aquests termes en període d’Antic Règim. Ni Gabriel Soler ni els seus successors deixaran tampoc d’intitular-se pagesos hereus i propietaris del mas Soler.

Un canvi molt significatiu resideix en l’autoritat per la qual el notari de Rupit té la potestat d’actuar. Si fins ara hem vist que els notaris tenien autoritat reial, ara ens trobarem amb una dinastia de notaris que actuen, almenys, per l’autoritat senyorial concedida pels Cruïlles, senyors jurisdiccionals del terme. Si bé intuíem que Bernat Tufarer actuava d’acord amb una autoritat senyorial en intitular-se notari dels castells de Rupit i Fornils, la que segur que tenia era la reial. Els primers Soler únicament actuaran per autoritat del senyor i transmetran aquesta potestat com a part del seu patrimoni, esdevenint ara senyors útils i propietaris de la notaria i escrivania dels termes dels castells de Rupit i Fornils.

Per què va recaure en Gabriel Soler el càrrec de notari dels termes per part del senyor Ausiàs de Cruïlles és tota una incògnita. No trobem indicis en la documentació que ens permetin saber el com i el perquè de l’establiment de la notaria. Sí que tenim constància, però, de la procura per part de Gabriel al seu fill Nicolau per tal que retorni als Cruïlles l’establiment de la notaria a favor seu.27 Tot i això aquest retorn no va arribar a formalitzar-se o bé els Cruïlles no el van acceptar, confirmant així la possessió de la notaria i escrivania en mans dels Soler.

Signum de Gabriel Soler

Signum de Gabriel Soler

La documentació dels inicis de Gabriel Soler com a notari semblen demostrar que no era una persona preparada per a l’ofici. L’escriptura i l’ortografia no són pròpies dels coneixements d’un escrivà o notari i deixen molt a desitjar. Aquesta mancança s’entreveu sobretot en el primer manual conservat. Quan poc després actua alguna altra mà, escrivans de fora o de dins més preparats, s’observa un major domini de la llengua i escriptura, especialment quan comença a intervenir en alguns documents Joan Corriol, “diaca i escriptor substitut i jurat pel discret Gabriel Soler, notari públic del terme dels castells de Rupit i Fornils”.28 Sí que veiem que mica en mica els documents de Gabriel Soler van agafant al llarg del seu temps una forma física i intel·lectual més esperable en un notari. Tot i aquesta millora, trobem un aiguabarreig en les escriptures del notari, gairebé impossibilitant la tasca de distingir un llibre de cúria, d’un llibre comú o d’esborranys notarials, ja que s’intercalen constantment documents d’unes i altres tipologies; fins i tot s’afegeixen quaderns enmig dels volums, segurament amb l’única vinculació de ser d’unes dates aproximades. La impressió és que Gabriel Soler era en els seus inicis simplement pagès hereu del mas Soler, però que devia saber escriure i amb aquest pretext els Cruïlles van establir-li la notaria. Pel que es desprèn de la documentació en què actua, probablement Gabriel mai va abandonar tampoc l’ofici de pagès. En el seu manual que perdura fins a 1535, l’ANV 922, és Miquel Obrer29 qui actua com a substitut seu en els últims anys; probablement actuï ja també el seu fill Nicolau Soler.

Tenim documentació de Gabriel Soler des de 1483. Tot i que el primer manual està identificat de “1486 usque 1490” a dins hi trobem un quadern sencer solt de l’octubre de 1483 al novembre de 1484, en els folis 15-27. Alguns folis solts a l’interior són anteriors a aquestes dates; podríem recular l’activitat almenys fins al 22 de juliol del mateix 1483 quan comença un full solt escrivint al costat d’aquesta data: “Libra meu Guabriel Soller, notari del terma de Ropit e da Fornills, actorità del molt nobla senyor don Ausiàs de Cruylas, senyor dells dits térmens”.30 En els diferents folis s’autoanomena indistintament loctinent de scrivà notari. Trobem un buit documental molt important, de gairebé mig segle, des de l’últim manual de Joan Brugada. No és un buit estrany, el mateix succeeix en la veïna notaria de Sant Feliu de Pallerols i s’atribueix als tumults derivats de la Guerra Civil Catalana (1462-1472); hem de pensar que les zones veïnes de les valls d’Hostoles i d’en Bas eren part significativa de l’ull de l’huracà remença.31 La documentació de la notaria de Rupit d’aquesta època podria pertànyer als mateixos notaris reials de Sant Feliu de Pallerols i la vall d’Hostoles, continuant la tradició documental dels notaris anteriors, i, per tant, haver desaparegut. Com hem dit anteriorment, sí que tenim constància de pergamins solts actuats per Tomàs Llorenç Brugada en aquesta època.

Gabriel Soler va morir entre 1528 i 1529. En el seu testament, atorgat l’any 1519, deixava el seu fill Miquel Soler com a pagès hereu i propietari del mas Soler; la notaria, però, passaria a mans d’un altre fill, Nicolau, ambdós fills de la seva segona muller Eulàlia.32

NICOLAU SOLER (1520-1536)

Signum de Nicolau Soler

Signum de Nicolau Soler

Com hem dit més amunt, Nicolau Soler era fill de Gabriel Soler. D’ell només se’n conserven dos volums. Nicolau era clergue i també actuava com a notari per autoritat episcopal. Això fa que actuï a tot el territori i que trobem documents d’altres parts: Amer, Viladrau, Sant Feliu de Pallerols, Taradell o Caldes de Montbui. A diferència dels manuals del seu pare, els de Nicolau Soler tenen un caire molt més endreçat, estructurat i polit. Els volums d’ambdós coincideixen en el temps i trobem en els dos manuals de Nicolau documents actuats també pel seu pare i per Joan Corriol, que com ja hem esmentat actuava com a escrivà substitut per Gabriel Soler.

En l’obertura dels manuals, Nicolau Soler s’autodefineix com a “clerici Vicensis diocesis publici castrorum de Rupito et Ffurnillis eorumque terminorum in vicaria Vicensis sitorum auctoritate nobilis domne Yolantis de Ulmis Crudillis et Villademagno eorumdem domne notarii”. Dels dos volums un és un manual i l’altre un llibre comú. En el llibre comú, com és habitual, els documents estan desordenats cronològicament. Trobem documentació judicial i de cúria tant en el llibre comú com en el manual.

MIQUEL SOLER (1544-1586)

Signum de Miquel Soler, pagès

Signum de Miquel Soler, pagès

Miquel Soler era nét de Gabriel Soler i nebot de Nicolau Soler. El seu pare, Miquel Soler també, era pagès hereu, senyor útil i propietari del mas Soler, en virtut de l’heretament del testament de Gabriel Soler que hem citat anteriorment. El Miquel Soler fill hereta el mas Soler del seu pare. La notaria i escrivania li és establerta en emfiteusi per Carles d’Oms Cruïlles i Vilademany a ell juntament amb el seu fill Gabriel, clergue, de només quinze anys, el 6 de juliol de 1540 pel mòdic cens anual de 10 sous “confidentes ad plenum de fide, industria, legalitate et omni probitate vestris”.33 Els crea a tots dos notaris i els dóna la potestat de crear substituts, lliga la notaria i escrivania a l’heretat del mas Soler de Sant Joan de Fàbregues i els obliga a la custòdia dels manuals permetent-los l’explotació de les escriptures tal com s’acostuma. Això ens aclareix els indicis que ja trobem a la documentació que mostren una notaria entesa en un sentit familiar, ja que sembla que diversos Soler autoritzen documents en un moment coetani, sense que el càrrec de notari recaigui únicament i exclusiva en una sola persona. En els últims anys actuen com a connotaris ell i el seu fill Gaspar. Del seu fill Gabriel no en coneixem cap manual propi, tot i que podem intuir que és possible que actuï en més d’una ocasió tant en els manuals del seu pare com en els del seu oncle Miquel, clergue, per la confusa situació que ja hem comentat en què intervé més d’un notari en cada volum. La seva primera muller fou Cosma Damiana Rosella i posteriorment es casà amb Bartomeua Puig; morí el 1586.34

MIQUEL SOLER (1535-1582)

Signum de Miquel Soler, rector

Signum de Miquel Soler, rector de Sant Joan de Fàbregues

Miquel Soler, menor, era germà del Miquel Soler anterior, major, pagès hereu del mas Soler. Tal com ell mateix ens indica era prevere i rector de Sant Joan de Fàbregues i actuava com a notari per l’autoritat apostòlica, per l’episcopal en la seva parròquia i també com a regent la notaria pública dels termes dels castells de Rupit i Fornils pel notari Miquel Soler.35 Reiterem que la situació és confusa, tant per la repetició dels mateixos noms com per la mateixa confecció dels manuals, poc clarificadors. Els mateixos manuals d’un Miquel Soler i l’altre estan identificats en alguns casos erròniament a la coberta; això vol dir que en l’organització realitzada el 1691-1692 dels manuals ja no es tenien ben identificats els dos notaris del mateix nom. L’autoritat apostòlica amb què actua permetia deixar els manuals a Rupit sense cap mena de problema.

PERE SOLER (1549-1560)

Signum de Pere Soler

Signum de Pere Soler

Només hi ha un manual de Pere Soler, que comprèn onze anys. Ja en la coberta se’ns el descriu com a “Húnich llibre de Pere Soler, notari regint la notaria de Rupit”. No coneixem amb certesa quin paper va jugar Pere Soler entre els dos Miquel Soler que hem vist, el pagès i el prevere, ja que veiem que tots tres són coetanis en aquest període, molt probablement actuant com a connotaris. Suposem que l’àmplia potestat atorgada pels Vilademany en el citat establiment emfitèutic provoca aquestes confusions. Sí que sembla clar en l’anotació de la coberta el matís que Pere actua com a regent, tot i que aquestes anotacions no semblin massa fiables.36 Probablement el parentiu directe amb els notaris fa que se li atorgui aquesta potestat de regir en nom d’algun dels altres dos, sense saber si aquests eren absents o no, i en un llarg període de temps.

GASPAR SOLER (1584-1617)

Fill del notari i pagès Miquel Soler i Cosma Damiana Rossella i casat primer amb Miquela Coromina, de Manlleu,37 i després amb Marianna Roquer, que senyorejarà la notaria a la seva mort. Amb el notari Gaspar Soler els volums prenen una forma molt més endreçada, la que hom considera que ha de tenir la documentació pública notarial. Si fins aleshores era un desgavell complet en molts casos, ara ens trobem amb unes sèries ben diferenciades. Més enllà de reculls específics de testaments i capítols matrimonials, és de destacar la separació de la documentació pública de la judicial, entenent-ho en el sentit de separar escriptures entre privats de la producció documental pròpia de la cúria jurisdiccional. Si fins al moment es barrejaven unes i altres tipologies, ara queda clar quina és la documentació pròpia de la cúria i de la seva gestió i quina la notarial tal com l’entenem als nostres dies. Al seu torn, la documentació notarial queda ben separada en els manuals, on s’escriptura de forma més abreujada i com a esborrany, i en els notularum, amb els documents desenvolupats i “passats a net”, amb el tenor propi de tot instrument notarial.

Signum de Gaspar Soler

Signum de Gaspar Soler

En morir Gaspar Soler hi haurà un període complicat per a la notaria de Rupit.37bis La seva vídua Marianna esdevé senyora útil de la notaria i escrivania del terme i l’encomanarà a diferents notaris substituts que actuaran de manera poc perllongada en el temps.

JAUME SOLERMONER (1610-1617)

Probablement Jaume Solermoner destaca més per ser el primer notari d’aquesta família que no pas per la seva activitat a Rupit. Nascut a Rupit al 1588,38 ja comença a actuar de notari al 1610 per autoritat apostòlica, amb potestat, per tant, d’actuar a tot el territori. Ho fa “auctoritatibus apostolica ubique regia vero per totam terram et dicionem domini Hispaniarum regis, notarius et scriba publicus ortus ville Rupiti nunc vero in villa Tarracie habitator”.39 El 10 de març de 1614 fou creat notari reial pel rei Felip.40 Això fa que en els primers temps el trobem exercint de manera paral·lela a Gaspar Soler. Actua a Rupit fins al 1617 com a notari substitut.  També a Santa Coloma de Farners com a notari públic per autoritat apostòlica i reial entre 1617 i 1621 i més tard a Vic.41 Sembla que també ho féu a Centelles.42 A Santa Coloma de Farners es val dels notaris substituts Montserrat Bosch i Joan Vernedas i Mestre. També el trobem actuant al capdavant de beneficis o cúries. A Vic actua com a escrivà del capítol de canonges com a coadjutor del notari Gaspar Campana, entre 1625 i 1630; en morir aquest el substitueix al capdavant de la cúria de l’oficialat i n’obté l’arrendament de les escriptures que aquest tenia pagant-ne el mateix preu al capítol.43 Continuarà actuant a Vic per autoritat episcopal fins a 1644.

Signum de Jaume Solermoner

Signum de Jaume Solermoner, notari per autoritat apostòlica

Mentre que a Rupit continua la branca dels Solermoner com a família de paraires i moliners, a Vic es consolidarà la branca descendent del notari, que adquirirà nombrosos béns a la Plana de Vic i escalarà socialment. Posteriorment trobarem els notaris de Vic Francesc Solermoner i Domènec Solermoner i de Terrassa Rafel Solermoner.

Les escriptures de Jaume Solermoner van ser llegades per Domènech Solermoner a Maria Teresa Figarola i Solermoner, muller d’Anton Maura, qui les donà el 23 d’abril de 1760 al notari Ignasi Coromina i Bosch de Platraver.44 Desprès de passar per mans de diferents notaris acabaren a l’Arxiu de la Cúria Fumada.

BARTOMEU JONQUER (1618-1622)

Bartomeu Jonquer és un dels notaris substituts d’aquesta època, que actua de manera coetània a Rupit amb altres notaris substituts. Probablement és el mateix que actua a la vall d’Hostoles (1627-1631) i Santa Pau (1611-1612).45

ANTIC REVERTER (1619-1621)

Signum d'Antic Reverter

Signum d’Antic Reverter

Oriünd de Sant Climent de la vall d’Amer, Antic Reverter passarà a ser notari per autoritat reial de Torelló (1618-1665), on exercirà una bona colla d’anys i on el succeiran els seus descendents Feliu, Francesc, Josep Feliu i Fortià Reverter. Estava casat amb Marianna Vinyes, de Torelló. Ja havia exercit de notari a Amer entre 1613 i 1617.46 A Rupit exerceix com a notari substitut en un període en què ja actuava a Torelló. De l’activitat d’Antic a Rupit tenim un volum que no forma part dels manuals conservats a Rupit; possiblement el conservà ell mateix a Torelló. Aquest volum es troba a l’Arxiu de la Cúria Fumada, en què també hi ha part del fons notarial de Torelló.47

GASPAR BLANCH (1621-1622)

Gaspar Blanch també és un dels notaris substituts de Rupit que Marianna Soler nomena en aquesta època. Només en tenim un volum. Va ser notari d’Amer entre 1620 i 1627;48 per tant, en un mateix moment coetani es féu càrrec de les dues notaries. Notari de Figueres?49

En el manual ANV 1009 el notari Josep Soler l’anomena Joan Blanch, si ve observem en comparar els mateixos documents amb el volum ANV 995bis – que és una venditionum – com es tracta de Gaspar Blanch.50

JOAN FARRER (1620-1631)

Signum de Joan Farrer

Signum de Joan Farrer

Joan Farrer és un altre notari substitut nomenat per Marianna Soler, si bé perdura una mica més en el temps que els anteriors. En el manual ANV 1000 ell mateix se’ns descriu una mica: Joan Farrer, notari públic de Vic per autoritats apostòlica i reial, oriünd de la parròquia de Sant Pere Desplà, sufragània d’Arbúcies, regint l’escrivania de Rupit. També actua a Centelles (1629-1635),51 igual que Jeroni Marguí. De tot el període entre Gaspar i Joan Carles Soler, Joan Farrer és el notari que actua en un període més prolongat.

JERONI MARGUÍ (1631-1636)

Signum de Jeroni Marguí

Signum de Jeroni Marguí

A Rupit actua com a notari substitut i només se’n conserven dos volums, de 1631-1632 i de 1635-1636. També actua a Centelles posteriorment (1638-1641),52  igual que Joan Farrer. Era notari titular de la notaria del Mallol (1595-1643), però va actuar-hi ben poc, ja que durant molt temps fou absent i hi trobem notaris substituts.53 En aquest mateix període actuava també com a notari d’Olot. Sembla que l’activitat en ambdues notaries garrotxines l’alternava amb altres notaris com Pere Fabra, Antoni Mateu Mercadal, Abdó Mitjavila i Baldiri Bosch de Platraver; aquest últim era el propietari del benifet fundat al Mallol en el qual es fonamentava la notaria, derivada de la jurisdicció del vescomtat de Bas.54 Per tant, veiem el caràcter itinerant del notari, cosa que ens fa suposar que només va actuar a Rupit en períodes transitoris, actuant com un suport als Soler en aquest temps en què abunden els notaris substituts.

RAFEL SOLERMONER (1631)

Probablement vinculat a la família Solermoner (potser era fill de Jaume Solermoner, notari?) devia actuar com a notari substitut. El manual que en coneixem estava fora del fons notarial de Rupit, amb una història arxivística diferent, i no podem garantir que Rafel Solermoner en sigui l’autor, com a notari. Només coneixem un Rafel Solermoner que actua com a notari a Terrassa (1678-1683) uns quants anys més tard;55 podria ser que Rafel únicament fos el propietari del volum.

JOAN CARLES SOLER (1637-1668)

Signum de Joan Carles Soler

Signum de Joan Carles Soler

Amb la consolidació de Joan Carles Soler com a notari tornem a tenir la sensació que ens trobem altra vegada dins l’estabilitat dinàstica de la notaria de Rupit. Al 1625 apareix com a estudiant.56 Observem com ja amb els anteriors notaris substituts Joan Carles actuava com a escrivà. Al 1630 era escrivà de Vic i arrendava béns seus a Rupit;57 en aquesta època ja s’intitulava propietari del mas Soler i de la notaria i escrivania. Imaginem que devia fer l’aprenentatge de notari a Vic i va començar a exercir a Rupit quan els seus coneixements van ser prou sòlids. Era fill de Gaspar Soler i Marianna Roquer, i estava casat amb Francesca Sallés.58

GASPAR SOLER (1668-1705)

Signum de Gaspar Soler

Signum de Gaspar Soler

Dibuix a mode de Signum de Gaspar Soler, quan era encara estudiant

Dibuix a mode de Signum de Gaspar Soler, quan era encara estudiant

Fill de l’anterior. Actua també com a notari de Santa Coloma de Farners (1695-1697).59 Casat amb Peronella.60 El 1687 rep del marquès de Rupit la confirmació de l’establiment de la notaria i escrivania a la família Soler que ja hem vist (1540).61 En aquest moment, el marquès també li confirma terres, un molí fariner i el dret d’ús de l’aigua de la riera de Sallent i li estableix en emfiteusi el dret de poder emprar glaç en la riera de Sallent. Això ens demostra l’estatus que havien anat adquirint els Soler al llarg del temps.

ANTONI MASCARÓ (1706-1707)

Antoni Mascaró va casar-se vers el 1706 amb Helena Soler, filla del notari Gaspar Soler i la seva muller Peronella. Ja el trobàvem actuant com a escrivà en temps de Gaspar Soler i regeix provisionalment la notaria després de la mort del sogre. Actua en alguns moments com a escriptor jurat del mateix Gaspar Soler62 i com a procurador del senyor.63 En aquests mateixos anys i posteriorment també exerceix com a notari a Santa Coloma de Farners (1706-1719),64 regint la notaria i escrivania públiques de districte de la vila, castell i terme de Santa Coloma de Farners i llocs de Castanyet, l’Esparra – en què ja havia actuat Gaspar Soler – pel marquès de Rupit i vescomte de Joc, mateix senyor jurisdiccional dels termes de Rupit i Fornils, per tant.

JOAN QUER (1707-1715)

Signum de Joan Quer

Signum de Joan Quer

Era prevere. El període en què regenta la notaria de Rupit és convuls; segurament més pels enfrontaments entre les diferents parròquies a l’hora de pagar contribucions que no pas per la Guerra de Successió. El volum ACF Foranes/52, pertanyent a la notaria d’Anglès i al seu notari Gaspar Arimany, va arribar a aquest fons després d’haver passat per les mans de Joan Quer; ens ho indica la nota de la coberta: “Manuale notariae de Rupito, cui restituere promisi ego Ioannes Quer presbiter eo quia de comandam illud habeo, anno 1726”.65

JOSEP SOLER (1716-1753)

Signum de Josep Soler

Signum de Josep Soler

Josep Soler era fill de Gaspar Soler. Es casà amb Maria Marcilló, filla de Joan Marcilló i Perpinyà, en ambdós drets doctor d’Olot, i la seva muller Margarida. En l’època en què Joan Quer actuava com a notari a Rupit, Josep Soler ja ho feia com a “jove escrivent” seu, evidentment per aprendre l’ofici. Probablement és el mateix Josep Soler que exercí com a notari d’Amer entre 1712 i 1724.66 En la seva època, tenim constància que al 1748 Marià Subias era assessor de la cúria del marquesat de Rupit.67

PAU SOLER (1754-1784)

Signum de Pau Soler

Signum de Pau Soler

Era fill de Josep Soler. Firmà capítols matrimonials amb Maria Josepa de Çafont i Mora el 17 de febrer de 1751 a Vic, en poder dels notaris Feliu Sayol, de Vic, i Joan Vayreda, d’Olot.68 Podem arribar a conèixer molt bé en quin ambient treballava Pau Soler a partir de l’inventari postmortem dels seus béns, ja que ens descriu perfectament com era la casa del Palau de Rupit, on es guardaven els manuals notarials i la documentació pròpia del comú dels termes.

NARCÍS COMES (1784-1785)

Signum de Narcís Comes, notari de Sant Feliu de Pallerols

Signum de Narcís Comes, notari de Sant Feliu de Pallerols

Narcís Comes, notari de Sant Feliu de Pallerols,69 actua com a regent en un curt període, probablement només fent d’enllaç en la successió de Josep Soler i Safont en els béns i drets del seu pare Pau Soler. L’únic volum en què actua, l’ANV 1114, és compartit entre els tres notaris: Pau Soler i Narcís Comes l’any 1784 i Narcís Comes i Josep Soler i Safont l’any 1785.

JOSEP SOLER I SAFONT (1785-1835)

L’últim notari de la dinastia. Amb ell s’extingeix la notaria de Rupit. Fill de Pau Soler, sembla que es casà en primeres núpcies amb Ignàsia Maure i en segones amb Maria Francesca Figarola. No sabem amb massa exactitud a què respon l’extinció de la notaria, però la correspondència dels ducs d’Híjar en dóna algunes pistes.69bis 

En un context d’abolició de drets senyorials, el Reial Patrimoni devia voler fer prevaler seu paper preeminent davant dels barons i reclamava els títols d’egressió de la Corona a les diferents notaries que actuaven per autoritat senyorial, segurament donant per suposat que darrera tota notaria hi havia un permís reial. I en el cas de Rupit, com hem vist, aquest permís no existia, ja que havia estat el mateix senyor jurisdiccional el “creador” de la notaria. Una carta de “Felipe de Córdova, decano del Consejo Supremo de Hacienda y encargado de la Comisión del Real Valimiento” comunicava a la casa d’Híjar que havia rebut, el 23 de juny de 1830, “el espediente de tasación de la notaría de la cúria del Marquesado de Rupit, a la que se le ha dado el valor de veinte reales en renta, que al 3% forma el capital de seiscientos sesenta y seis reales veinte y dos maravedís de vellón” i també que “he dispuesto prevenir a vuestra señoría que luego luego (sic) ecsija el título de egresión de la Corona de este oficio del Marqués de Rupit”.

I en una carta de 31 de juliol José de Manjarrés explica al duc d’Híjar que el degà del Consell d’Hisenda “pide el título de egresión de la Corona de la notaría de la Cúria del Marquesado de Rupit, cuyo documento ni ecsiste en esta administración ni sobre este asunto puedo dar a vuestra excelencia otra noticia que lo que espresa la adjunta nota [es refereix a l’establiment de 1540] sacada de una que encontré entre los papeles recogidos del difunto Don Ignacio Trias”, exposant bé com havia estat creada la notaria: “aunque, mi entender, semejantes concesiones o establecimientos de cúrias los hacían los señores como un efecto del señorío jurisdicional que ejercían”; amb les disposicions del moment, doncs, “por consiguiente se incorporaran estos oficios a la Corona y quedará privado vuestra excelencia de hacer semejantes nombramientos, a menos de que tuviese a bien pedir al Real Patrimonio un establecimiento formal de cada una de las notarías o escribanías como la que tiene la casa de vuestra excelencia de la de Santa Coloma de Farnés”. Sí que es demana també aquest establiment per a la notaria de Vallfogona, però no per a la de Rupit.

Probablement també hi havia hagut una pèrdua de pes estratègic i demogràfic de la vila i terme de Rupit en favor d’altres capitalitats com Vic o Olot; això dificultaria el sosteniment econòmic de la pròpia activitat del notari, cosa que posa de manifest l’actitud de Josep Soler i Safont a l’hora de conservar la notaria, ja que José de Manjarrés escrivia al marquès el 27 d’octubre de 1832 “que habiendo tanteado al notario Soler, que regenta aquella notaría, le observé cierta indiferencia en hacer gestión alguna”; mateixa indiferència que també mostrava l’administració senyorial en no aportar la notaria de Rupit rendes gaire substancioses: “supuesto que ningún perjuicio puede resultar a vuestra excelencia en que se incorporase a la Corona la notaría de Rupit, por no concurrir en ésta las circunstancias de comodidad e interés que en aquélla, y por que en tal caso sería regular que se conformase Soler en pagar a la Real Hacienda el tanto en que se tasase su renta, a trueque de no quedar perjudicado del beneficio que le produce el ramo contratual de dicha notaría, que es lo único que le ha quedado desde la abolición de las jurisdiciones baronales”. No obstant això, en els últims anys encara s’escripturaven un nombre d’actes significatiu. En aquest context d’incertesa, doncs, Manjarrés considera el 2 de novembre “que es bueno dejar este asunto a la ventura”.

El 1833 hi ha reclamacions encara del títol pel qual el rei havia concedit l’escrivania – que no existia, com hem vist – i que pel que sembla només devien ser contestades amb evasives com les del 20 de juny, quan atribueixen la inexistència del document al mal estat de l’arxiu: “acerca de la reclamación que se le tiene hecha de los documentos de propiedad y pertenencia de la escribanía de Rupit, de la imposivilidad (sic) en que se halla de su presentación por lo destrozado del archivo con motivo de las ocurrencias políticas de estos tiempos” per la qual cosa presentaran “una justificación del estado en que dice se halla el archivo”. Suposem que devia haver-hi una ordre, finalment, de tancament de la notaria.

Pensem també en el xoc que devia suposar la divisió provincial, partint en dos l’històric terme jurisdiccional dels castells de Rupit i Fornils entre les províncies de Barcelona i Girona, en un context de fragmentació territorial també a nivell municipal del terme que havia separat els incipients municipis de Pruit, Sant Joan de Fàbregues, Susqueda i Sant Martí Sacalm, que fins aleshores havien estat dominats per un mateix senyor i unes mateixes institucions, només amb la parròquia com a institució pròpia. El cas és que al 1835 Josep Soler i de Safont obre el seu últim manual com a “auctoritate regia nottarium publicum dominum utilem et proprietarium nottariae et scribaniae publicarum villae terminorum et castrorum marchionatus de Rupit diocesis Vicensis”,70 escripturant l’últim document a Rupit el dia 10 de febrer. Posteriorment trobem un últim document, actuat a Gurb el 26 de maig del mateix any, en què actuen com a testimonis Domènec Soler, hisendat, i Josep Soler, escrivent, tots dos de Rupit.

Signum de Josep Soler i Safont

Signum de Josep Soler i Safont

Josep Soler i Safont escriptura una de les últimes perles que ens permet seguir perfectament la successió en la notaria de Rupit des del segle XVI: el capbreu del marquès de Rupit en què ell mateix reconeix la propietat de la notaria establerta als Soler.71

El 26 de juny de 1847, amb la notaria de Rupit ja extingida, veiem com actua com a hereu seu el seu fill Domènec Soler, hisendat de la ciutat de Vic.72

—————————————————————————————————————————–

0ANV 899, f. 13. També apareix un Simó de Fàbrega, beneficiat, de Sant Joan de Fàbregues, en la visita pastoral de 1332 a la parròquia (AEV 1200/2, f. 83). Probablement es tracti de la mateixa persona.

1ACF FORANES/30. Coberta.

2ANV 899. f.1

3Curiosament, la referència ve a través d’un altre Tufarer: “Johannes Tuffarerii, notarius publicus substitutus a discreto Johanne de Columbario, clerico et notario publico castri de Anglesio et terminorum”. De scriptis notariorum (s. XI-XV). Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 1989. Pàgina 128.

4MUÑOZ y RIVERO, Jesús: Manual de paleografía diplomática española de los siglos XII al XVII: Método teórico-practico para aprender á leer los documentos españoles de los siglos XII al XVII. Madrid: Viuda de Hernando, 1889. Pàgina 420: “notarii publici castri ville de Moger”.

5OSTOS SALCEDO, Pilar: “Los notarios de los documentos de los condes de Pallars”, dins Historia. Instituciones. Documentos. Número 13. Universidad de Sevilla: 1986. Pàgina 131 [21]: “notarii publici castri et termini de Cervilione”.

6Al f. 109 d’ACF FORANES/28 se’ns parla d’una inquisició feta l’any 1372 per Bernat Tufarer, jutge ordinari del castell de Rupit. Trobem una altra referència anterior al 1377 al final del volum ANV 913, en un Translatum testium receptorum per Bernardum Tuffarerii notarii castri de Rupito de l’any 1374.

7ANV 897.

8ACF FORANES/28, f. 109.

9ADROER i PELLICER, M. A.; GRAU i PUJOL, Josep M. T.; MATAS i BALAGUER, J.: Catàleg dels Protocols del districte de Girona. Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 20. Barcelona: Fundació Noguera, 1996, p. 58. Suposem que són tots els volums del mateix notari; caldria comprovar que no actuessin els dos que estem destriant.

10ACF FORANES/31, quadern relligat datat el 28 d’agost de 1407.

11ANV 902, f. 21v. La venda, signada a la Cellera d’Osor el 30 de setembre de 1414, difunt ja Bernat Tufarer, és a favor de Francesc de Bosc, ferrer de Rupit.

12ANV 899.

13Nom amb què és conegut l’Arxiu General de Protocols del Districte de Vic.

14ACF FORANES/28, ACF FORANES/29 i ACF FORANES/30.

15ABEV, AEV, 2362/1.

16Els notaris que actuaven a la ciutat, terme i parròquia de Vic havien d’exercir, almenys, per autoritat apostòlica i era el capítol de canonges el propietari dels seus manuals. L’Arxiu de la Cúria Fumada és el fons en què van dipositar-se aquests manuals. Com que els notaris de Rupit no tenien aquests condicionants, en principi no havien d’arribar a l’Arxiu de la Cúria Fumada, que havia d’heretar-los entre 1716 i 1933 d’una altra forma.

17PALOU i MIQUEL, Hug; PONS i GURI, Josep M.: Inventari de l’Arxiu Històric Notarial del Districte d’Arenys de Mar. Invenatis d’Arxius Notarials de Catalunya, 14. Barcelona: Fundació Noguera, 1992, p. 209.

18ADROER i PELLICER, M. A.; GRAU i PUJOL, Josep M. T.; MATAS i BALAGUER, J.: Catàleg dels Protocols del districte de Girona. Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 20. Barcelona: Fundació Noguera, 1996, p. 63.

19Els volums d’aquestes dues notaries es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. És interessant també citar un estudi dels fons notarials de la Garrotxa: DANÉS TORRAS, Joaquim i DANÉS LLONGARRIU, Josep Maria: Los notarios de la circunscripción de Olot. Desembre 1950. ACGAX, Donatiu dels autors, n. 17961,162.

20ACF FORANES/31, f. 3: “intus domus scribanie castri de Rupito”.

21ANV 904, f. 151.

22ANV 913.

23Els manuals inclosos en les notaries foranes de l’ACF poden tenir una tradició documental diferent, tal com hem vist en el cas de Bernat Tufarer.

24ABEV, Arxius parroquials de Susqueda (Z/1), Sacalm (Z/1) i Tavertet (Z/1).

25PAGÈS I PONS, Joan: La vila del Mallol, centre administratiu del vescomtat de Bas. Olot: Ajuntament de la Vall d’en Bas, 1982. Pàgina 112.

26ABEV, Arxiu Parroquial de Sant Martí Sacalm, Z/1.

27ANV 921, f. 155.

28ANV 920, f. 9.

29CASES i LOSCOS, Lluïsa; OLLICH i CASTANYER, Imma: Catàleg dels Arxius Notarials de Vic. Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 9. Barcelona: Fundació Noguera, 1986, p. 72.

30ANV 916, f. 12. El document dels folis 13-14, escrit per una altra mà i datat el 15 de desembre de 1481, sembla haver arribat posteriorment dins el volum procedent d’una altra notaria tot i ser actuat al terme de Rupit, a la parròquia de Sant Vicenç de Susqueda, ja que al dors, foli 14v, continua la mà de Gabriel Soler, present a tot el manual, el 23 d’octubre de 1486, cosa que hauria suposat la seva inclusió dins del volum.

31La documentació de la notaria de Sant Feliu de Pallerols, conservada a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, presenta un buit documental en tota la segona meitat del segle XV, amb l’única excepció d’un manual aïllat de 1464 de Tomàs Llorenç Brugada.

32ANV 921, f. 152.

33ACF 1215, f. 105-106v, del notari reial Pere Guillem Mambla.

34ANV 938, f.307. Cosma Damiana Rossella fou enterrada el 16 de novembre de 1575. El matrimoni amb Bartomeua Puig, filla de Gaspar Puig, de Sant Joan de Fàbregues, fou l’11 de juliol de 1577. Miquel Soler va ser enterrat a la parròquia de Sant Joan de Fàbregues el 3 de febrer de 1586. Arxiu Parroquial de Sant Joan de Fàbregues, ACDEHNRV/1.

35ANV 937.

36Les anotacions en els manuals dels dos Miquel Soler observem confusions de quin era l’un i l’altre notari, tot i que en l’interior dels manuals trobem referències ben clarificadores.

37ANV 955, f. 56. Era filla de Jaume Coromina.

37bisGaspar Soler va testar en poder del notari de Vic Joan Vinyes el 23 de maig de 1592. Se’n conservà còpia simple al mateix llibre de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues en què dictà codicil el 2 de setembre de 1615 (Arxiu Parroquial de Sant Joan de Fàbregues, ACDEHNRV/1, f. 85). En el moment de testar feia poc que havia quedat vidu de Miquela Coromina (enterrada el 4 de novembre de 1589) i només tenia una filla, Àngela, que nomenava hereva en cas que no hi haguessin fills del segon matrimoni. Àngela havia estat batejada el 25 de gener de 1588. En el codicil deixava el molí al seu germà Gabriel.

38AEV, Fons patrimonial Solermoner, 44. Una nota afegida al mes de febrer de 1588 al foli 14 de ACDEHNRV/1, diu: “En dit mes y any fonch bateyat en Jaume, fill d’en Miquel Moner y de Violant, muller sua; padrins foren Jaume Oller àlies Sellabona y Antònia Paderneras, tots de Sant Joan de Fàbregas“. En aquests anys era utilitzat indistintament els tres cognoms Soler, Moner i Solermoner per la família; ho veiem també en aquest mateix volum en el bateig d’altres germans de Jaume, en què el pare acostuma a identificar-se com a Miquel Moner – com vèiem aquí – o com a Miquel Soler, molnerius.

39CASES i LOSCOS, Lluïsa; OLLICH i CASTANYER, Imma: Catàleg dels Arxius Notarials de Vic. Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 9. Barcelona: Fundació Noguera, 1986, p. 77.

40ACV 38/25. Pergamí solt amb la concessió del privilegi reial.

41CASES i LOSCOS, Lluïsa; OLLICH i CASTANYER, Imma: Catàleg dels Arxius Notarials de Vic. Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 9. Barcelona: Fundació Noguera, 1986, p. 314. GRAU i PUJOL, Josep M. T.: Catàleg del fons notarial del districte de Santa Coloma de Farners. Inventari d’Arxius Notarials de Catalunya, 19. Barcelona: Fundació Noguera, 1995, p. 271.

42ACF 2254. Tercera part del volum.

43ACV 57/55, folis 314 i 381v. Se l’intitula com a oriünd de l’oppidum de Rupit.

44ANV 1404, f. 245. Del notari Antoni Portell i Brachs.

45DANÉS TORRAS, Joaquim i DANÉS LLONGARRIU, Josep Maria: Los notarios de la circunscripción de Olot. Desembre 1950. ACGAX, Donatiu dels autors, n. 17961,162. Casat el 8 de juny de 1625 amb Sàlvia Deura a Sant Feliu de Pallerols.

46ADROER i PELLICER, M. A.; GRAU i PUJOL, Josep M. T.; MATAS i BALAGUER, J.: Catàleg dels Protocols del districte de Girona. Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 20. Barcelona: Fundació Noguera, 1996, p. 78.

47El fons de la notaria de Torelló es troba dividit entre l’ANV i les notaries foranes de l’ACF, conservats ambdós a l’Arxiu Episcopal de Vic. CASAS i LOSCOS, Lluïsa; OLLICH i CASTANYER, Imma: Catàleg dels arxius notarials de Vic. Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 9. Barcelona: Fundació Noguera, 1986, p. 98.

48ADROER i PELLICER, M. A.; GRAU i PUJOL, Josep M. T.; MATAS i BALAGUER, J.: Catàleg dels Protocols del districte de Girona. Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 20. Barcelona: Fundació Noguera, 1996, p. 79.

49FORT i OLIVELLA, Joan; SERNA i COBA, Erika; SOLER i SIMON, Santi: Catàleg dels Protocols del districte de Figueres (I). Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 26. Barcelona: Fundació Noguera, 2001.

50L’error el cometé el notari Josep Soler el 1714 i aquesta referència ha portat a errors posteriors que es basaven en la següent nota que obre el volum ANV 1009: “Manuale notularum quorundam instrumentorum receptorum in posse discretorum Joannis Blanch, Joannis Ferrer et Joannis Caroli Soler, quondam notariorum publicorum regentiumque nottariam et scribaniam publicas ville castrorum et terminorum de Rupito et Furnilis diocesis Vicensis, in eodem contentis, incepto anno 1621 et finitus anno 1667. Coopertis fuit tectum per discretum Josephum Soler, notarium dominum utilem et proprietarium notarie et scribanie publicarum ville castrorum et terminorum de Rupito et Furnilis Vicensis diocesis, in mense januarii anni Domini 1714”. Per exemple, el primer document que apareix a ANV 1009 és el mateix que el del foli 19 de 995bis (és una venda d’una casa, hort i peça de terra entre els masos Comajoan i Bosc d’Antoni Montserrat Vila i Gabriel Vila, a Joan Pere Bosch l’1 de novembre de 1621). Aquest error el trobem a CASAS i LOSCOS, Lluïsa; OLLICH i CASTANYER, Imma: Catàleg dels arxius notarials de Vic. Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 9. Barcelona: Fundació Noguera, 1986, p. 79.

51CASAS i LOSCOS, Lluïsa; OLLICH i CASTANYER, Imma: Catàleg dels arxius notarials de Vic. Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 9. Barcelona: Fundació Noguera, 1986, p. 47.

52CASAS i LOSCOS, Lluïsa; OLLICH i CASTANYER, Imma: Catàleg dels arxius notarials de Vic. Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 9. Barcelona: Fundació Noguera, 1986, p. 48.

53PAGÈS I PONS, Joan: La vila del Mallol, centre administratiu del vescomtat de Bas. Olot: Ajuntament de la Vall d’en Bas, 1982. Pàgina 112.

54DANÉS TORRAS, Joaquim i DANÉS LLONGARRIU, Josep Maria: Los notarios de la circunscripción de Olot. Desembre 1950. ACGAX, Donatiu dels autors, n. 17961,162.

55PUIG i USTRELL, Pere; SANLLEHÍ i UBACH, Josep: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Terrassa. Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 5. Barcelona: Fundació Noguera, 1984, p. 106.

56ANV 1000, f. 69.

57ACF E94/2.

58ANV 1010, f. 92.

59Un únic volum. GRAU i PUJOL, Josep M. T.: Catàleg del fons notarial del districte de Santa Coloma de Farners. Inventari d’Arxius Notarials de Catalunya, 19. Barcelona: Fundació Noguera, 1995, p. 274.

60ANV 1049, f.26.

61AHPB, 779-22, f. 162 i ss, de Francesc Cotxet i Solerferran, notari públic de Barcelona. Més detalls d’aquest document a l’apartat “Tradició documental” del mateix blog.

62ANV 1045.

63ANV 1044.

64 GRAU i PUJOL, Josep M. T.: Catàleg del fons notarial del districte de Santa Coloma de Farners. Inventari d’Arxius Notarials de Catalunya, 19. Barcelona: Fundació Noguera, 1995, p. 275.

65ACF FORANES/52. Gaspar Arimany va ser notari d’Anglès (1620-1636/1646-1649), Bàscara, Sant Feliu de Pallerols (1616-1653) i Amer (1617-1620/1651-1654). A Anglès regí per part de Ramon Olmera i Sarrovira, veí de Barcelona i senyor útil i propietari d’aquesta notaria. Fou obtentor del benefici de Sant Amanç i estava casat amb Maria Roure. GRAU i PUJOL, Josep M. T.: Catàleg del fons notarial del districte de Santa Coloma de Farners. Inventari d’Arxius Notarials de Catalunya, 19. Barcelona: Fundació Noguera, 1995, p. 95. ADROER i PELLICER, M. A.; GRAU i PUJOL, Josep M. T.; MATAS i BALAGUER, J.: Catàleg dels Protocols del districte de Girona. Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 20. Barcelona: Fundació Noguera, 1996, p. 79.

66ADROER i PELLICER, M. A.; GRAU i PUJOL, Josep M. T.; MATAS i BALAGUER, J.: Catàleg dels Protocols del districte de Girona. Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 20. Barcelona: Fundació Noguera, 1996, p. 89.

67ANV 1049, f. 26.

68ANV 1049, nota a l’índex.

69DANÉS TORRAS, Joaquim i DANÉS LLONGARRIU, Josep Maria: Los notarios de la circunscripción de Olot. Desembre 1950. ACGAX, Donatiu dels autors, n. 17961,162.

69bisArchivo Histórico Provincial de Zaragoza, Casa Ducal de Híjar-Aranda, P/3-97-19.

70ANV 1141.

71ANV 1142, f. 152.

72ANV 1657, Notari Josep Vilabella, de Vic, f. 149-149v

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s