Tradició documental

El fons de la notaria de Rupit es conserva actualment a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Com veurem, forma part de l’Arxiu Notarial de Vic (ANV), que està custodiat a l’ABEV des de principis de 1939. Aquesta institució arxivística garanteix el compliment de la normativa i la correcta disposició de la documentació al públic.

L’Arxiu Notarial de Vic és el nom que rep l’Arxiu Històric General de Protocols del Districte de Vic. Els arxius de protocols van ser creats i organitzats en el marc de la Llei orgànica del notariat de 1862 i en els reglaments i decrets posteriors, com el de 1869.1 Una de les notaries que integrà és la que havia existit a Rupit.

ANV 1114 (1785)

ANV 1114 (1785)

L’accés a la documentació és lliure, en el sentit que en tots els casos han passat els 100 anys a partir dels quals la documentació notarial pot consultar-se lliurement. Tota persona acreditada convenientment pot accedir-hi. No obstant això, les condicions de deterioració de determinats manuals poden restringir-ne el seu ús i consulta per tal de preservar els volums. Les condicions de reproducció les estableix cada centre; la majoria de manuals conservats a l’Arxiu Episcopal de Vic es poden fotografiar sense l’ús del flaix, en els arxius públics hom acostuma a seguir les taxes de reproducció. Tota la documentació és original; no n’existeixen reproduccions conegudes. La immensa majoria de volums des de finals del segle XVI porten índexs relligats, tot i que podem trobar alguna excepció; és estrany trobar-ne d’anteriors, però n’hi ha algun. Evidentment, tota la documentació és de conservació permanent.

Tots els volums a partir de ANV 1053 (1711-1715) són en format foli. La majoria de volums anteriors són en format quart, si bé trobem també alguns llibres en format foli (la majoria d’aquests són venditionum). Alguns dels volums més antics també són en format foli. N’hi ha tres en octau: ANV 998, ANV 1007 i ACF E93. La majoria estan enquadernats en pergamí i numerats. En aquest primer volum esmentat ANV 1053 comença a utilitzar-se el paper segellat, cosa que succeeix al final del volum, en passar del foli 350 al 351. Aquest canvi té lloc a l’abril de 1717. Curiosament el document del foli 350 és posterior al que trobem al 351, el primer de 22 d’abril i el segon del 2 d’abril. Atribuïm aquests canvis a l’aplicació dels Decrets de Nova Planta: el paper segellat que havia d’utilitzar-se era en format foli, cosa que provoca també el canvi de format.

ANV 996 (1622)

ANV 996 (1622)

En quant a la redacció dels instruments, també observem alguns canvis més o menys significatius al llarg del temps. El salt de mig segle que hi ha al segle XV entre els Brugada i els Soler permeten veure el primer: el pas d’una escriptura molt plena d’abreviatures a una altra en què es desenvolupen molt més les paraules. Per a l’usuari actual i poc expert li serà molt més fàcil la lectura dels documents a partir d’aquest moment, deixant a banda les dificultats que puguin comportar les diferents lletres observades al pas dels anys. Un altre canvi significatiu es produeix al 1737. Al foli 13 d’ANV 1065 trobem una diligència en què el notari Josep Soler diu que continua el manual segons l’edicte reial publicat a Rupit el dia 1 de febrer d’aquest any. A partir d’aquest moment es clouen els documents amb dues novetats: l’ús de la signatura autògrafa – o delegada – per part dels testimonis i la diligència de tancament del document per part del notari que l’ha atorgat.

Pel que fa a la llengua que trobem en els documents, el llatí és l’idioma habitual fins a 1755. Els documents comencen a redactar-se en català a partir del foli 133 d’ANV 1085 (25 de novembre de 1755). Anteriorment sí que observem els casos habituals de testaments i capítols matrimonials on, aquí sí, la llengua utilitzada acostuma a ser el català. L’ús del castellà és estrany, ja que només l’observem en documents que afecten la universitat del terme a partir de 1717, coincidint també amb els Decrets de Nova Planta. El primer document en llengua castellana és un sindicat del terme de 25 de juliol de 1717, del volum ANV 1054; el 12 d’abril del mateix any, en el mateix volum, trobem un altre sindicat escrit encara en llatí. La llengua catalana va utilitzar-se fins a l’extinció de la notaria el 1835.

No volem deixar d’esmentar una evidència en la datació al segle XIV, ja que tant el pergamí1bis que conservem del primer notari conegut, Guillem de Palau, com el volum ACF FORANES 27/ter, que és un llibre de cúria de 1345-1346, constaten de manera ben clara i explícita que al terme de Rupit i Fornils es datava segons l’any de la Nativitat del Senyor, abans, per tant, de la seva entrada en vigor a partir de 1351, quan Pere III estén aquest sistema de datació a tota la Corona d’Aragó. Ja apuntava Ginebra2 que aquest sistema era l’utilitzat a les escrivanies eclesiàstiques del bisbat de Vic des del segle XII, seguint el model emprat a Bolonya, si bé aleshores semblava que en els mateixos llocs del bisbat de Vic regits per instàncies senyorials o reials prevalia el sistema de l’Encarnació. Aquest volum evidencia que abans de les disposicions de Pere III ja s’utilitzava l’any de la Nativitat en un terme de jurisdicció senyorial – dels Pallars, en aquest moment – com era el de Rupit i Fornils, cosa que pot obrir la porta a replantejar-se la cronologia emprada en diferents àmbits i la necessitat d’un estudi ampli que aprofundeixi en aquesta revisió.

El fons notarial de Rupit és un fons tancat, ja que la institució productora va deixar d’actuar el 1835. Per tant, és obvi, el fons no preveu increments; evidentment, no s’ha creat nova documentació des de 1835 que hagi de ser ingressada al fons.3 Pensem que només la troballa d’algun volum “perdut” podria fer que aquest s’incorporés al fons sempre i quan no tingués cap mena de sentit la pertinença a un altre fons, ja sigui per història arxivística o context de producció. Trobem volums de notaris de Rupit en altres arxius (Arenys de Mar, Olot) i no per això s’hi haurien d’incorporar, pel simple fet que s’han mogut en un context de producció i tradició diferent al de la resta del fons. Els principis de provinença, integritat del fons i de respecte a l’ordre originari, tan fonamentals per a l’arxivística, poden ser interpretats en ambdós sentits, si bé sembla més lògic respectar l’estat actual identificant bé la documentació i el seu context de producció.

ANV 921 (1520)

ANV 921 (1520)

El fons està organitzat per notaris i volums, dels més antics als més moderns, entre ANV 897 i ANV 1143. No obstant això, hi ha algun volum intercalat de notaris forans i també alguns dels mateixos notaris de Rupit que per dates o notaris no correspon al lloc on s’ubicà ja originàriament en ordenar el fons. Per exemple, els volums dels dos notaris amb el mateix nom, Miquel Soler, l’un prevere i l’altre pagès, s’intercalen sense massa sentit, més o menys ordenats per dates; se’ns demostra en l’organització que no es tenia massa clar quins manuals eren de cada un, fins i tot amb anotacions errònies a la coberta. La resta de manuals o altra documentació que puguem trobar espargida entre altres fons, a l’ABEV o en altres centres, va ser extreta en moments indeterminats del fons dels notaris de Rupit, passant a altres mans i amb una història arxivística diferent al fons en el que pertanyien originàriament.

El fons de l’ANV es troba a l’Arxiu Episcopal de Vic per circumstàncies pròpies del “salvament” de documentació en època de la Guerra Civil. Les últimes setmanes de 1938, Josep Maria Font i Rius i els seus ajudants van començar a recollir-lo amb un carretó del despatx del notari-arxiver Josep Sans i Font, al carrer de la Riera de Vic, per traslladar-lo al soterrani del Palau Episcopal, on ja hi havia l’Arxiu de la Cúria Fumada.4 Josep Maria Font i Rius treballava per la Secció d’Arxius del Servei de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya i el 25 de febrer de 1938 havia pres possessió del càrrec d’Arxiver-Director de l’Arxiu Històric de Vic. Tenia l’encàrrec de vetllar pel patrimoni documental i buscava amb aquesta acció garantir la custòdia i conservació de l’ANV, tal com havia fet amb altres arxius. En aquest context arribà el final de la guerra: “Mientras se iban disponiendo los paquetes en las cajas nos sorprendió la entrada de las fuerzas nacionales en la ciudad de Vich con la consiguiente ocupación de los edificios y tesoro artístico y bibliográfico por los Servicios del Ministerio de Educación Nacional”.5 Poc després els volums foren traslladats al segon pis de l’ala de llevant del claustre de la catedral de Vic, on restarien des d’aquest moment i fins l’actualitat sota la custòdia de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic.6 Les anotacions a la coberta han de correspondre a aquest moment, de la mateixa manera que es féu amb l’Arxiu de la Cúria Fumada.

ANV 902 (1414)

ANV 902 (1414)

En crear-se l’ANV amb l’esmentada llei de 1862 i decrets posteriors el fons de l’antiga notaria de Rupit, extingida al 1835, va passar a formar-ne part, segurament des del mateix moment de creació. Creiem que des de Rupit va passar en mans d’algun altre notari que va “heretar” les escriptures abans d’arribar en poder dels notaris-arxivers de Vic. L’últim d’aquests hereus devia ser Francesc Portell – notari de Vic entre 1850 i 1894 – ja que és ell qui certifica un document l’11 de març de 1856 del volum ANV 940, com a regent les escriptures públiques de Miquel Soler, citant les dades visibles a la coberta.7

Carrer del Fossar de Rupit

Carrer del Fossar de Rupit

Ens dóna molta informació de la successió en la notaria i els títols amb què era posseïda per part dels Soler el capbreu al marquès de Rupit per part de Josep Soler i de Çafont, en què reconeixia quins béns tenia pel senyor, entre ells el mas Soler i la notaria amb la casa del Palau de Rupit.8 La capbrevació té lloc un any abans de l’extinció de la notaria, el 12 de gener de 1834: “possehesch la notaria y escrivania públicas de la vila y térmens del marquesat de Rupit ab tots sos drets y prerrogativas que exercesch constituhïda la oficina de ella en la casa de Soler dalt en primer lloch designada y confrontada”. Això referma la idea que la notaria estava adscrita al mas Soler, on ens diu que tenia “oficina”, si bé sembla clar que era la casa del Palau on els notaris de Rupit desenvolupaven la seva activitat des de feia almenys prop d’un segle. Aquesta adscipció al mas Soler la tornem a veure en fer referència als títols que li dónen dret a la notaria: “Y senyaladament la sobreexpressada nottaria y escrivania me pertany com a pocessor del indicat mas Soler y en virtut del establiment de aquellas que lo noble señor don Carlos de Homs, de Cruïlles y de Vilademany, señor dels castells y térmens de Rupit y Fornils feu, otorgà, concedí y firmà a favor de Miquel y Gabriel Soler, pare y fill pocessors del mas Soler de la parròquia de Sant Joan de Fàbregas y de sos successors, perpètuament, ab escriptura pública en poder de Pere Guillem Mamble, nottari públic de la ciutat de Vich, als sis dies del mes de juliol del any mil sinch-cents y quaranta. Y después als set dias del mes de juny mil sis-cents vuitanta-y-set lo il·lustre y egregi señor marquès de Rupit feu nou establiment o precari de dita notaria y escrivania a favor de Gaspar Soler, nottari públic de la vila de Rupit y possessor de dit mas Soler consta ab escriptura en poder de Francisco Cotxet y Solerferra, nottari públic de la ciutat de Barcelona dit die”. A partir de la successió descrita en el mateix document per la casa del Palau i el mas Soler podem fer-nos una idea dels heretaments dels altres béns.

Casa del Palau de Rupit, notaria dels Soler

Casa del Palau de Rupit, notaria dels Soler

És interessantíssim per a la història arxivística l’inventari postmortem de 1784 dels béns del difunt Pau Soler9. Sabem que a la casa del Palau “en lo quarto del estudi” hi havia “un hermari portàtil a modo de arquilla ahont hi són los papers y comptes del comú y terme del marquesat de Rupit”, és a dir, que el notari custodiava tot el que entendríem com a documentació municipal, de tot el marquesat, tant de Rupit com de Susqueda. Per altra banda, és “en lo estudi” on trobem la documentació pròpia de l’activitat notarial, a més, també de varios y diferents actes, títols y recibos de la casa” conservats en “una taula gran ab dos calaixos”. A l’estudi s’hi troben “tres hermaris ab diferents prestatges”. En el primer dels armaris hi ha diferents llibres, alguns d’ells propis de l’àmbit jurídic però també de caire religiós i literari, juntament amb “diferents còpies de actes y títols de la casa y altres papers de ninguna utilitat” i “cent plechs de originals capítols matrimonials, testaments e inventaris rebuts en poder de diferents nottaris comensant des del any mil sinch-cents vuytanta-y-quatre fins al any mil set-cents y set”. És en el segon armari on trobem els protocols notarials: “dos-cents y onse manuals de contractes rebuts en poder de difarents nottaris que contenen des del any mil tres-cents quaranta-y-dos fins al any mil set-cents vuytanta-y-tres inclusive, ab la circunstància e intelligència que de dit any mil tres-cents quaranta-y-dos fins al any mil quatre-cents noranta y sinch no segueixen los anys perquè faltan manuals de diferents anys, y des del any mil quatre-cents noranta-y-sinch fins al any mil set-cents vuytanta y tres se troban seguits tots los anys, y diferents altres papers de poca utilitat”. Això constata el que ja vèiem com a lògic: els buits documentals que trobem als segles XIV i XV ja existien en aquest moment; probablement podríem recular el buit fins a l’època coetània d’aquesta documentació. Possiblement abans de Bernat Tufarer, entre 1340 i 1380 aproximadament, la situació poc consolidada de l’activitat notarial a Rupit provocà que la documentació s’extraviés o es destruís – donem per suposat, aquí, que en tot el període va existir una pràctica documental – , mentre que el buit del XV és atribuït a la Guerra Civil Catalana i les seves conseqüències, igual com la veïna notaria de Sant Feliu de Pallerols i vall d’Hostoles, en moments en què la pràctica notarial existeix, però segurament no de manera continuada i estable, i en què tenim constància que, per exemple, Tomàs Llorenç Brugada actuava com a notari dels termes dels castells de Rupit i Fornils, tot i que no es conserva cap volum conegut en què actuï com a tal. Tornem al tercer armari de l’inventari de 1784: “tretse plechs consistint en originals processos de diferents causas seguidas en la cúria ordinària del terme y marquesat de Rupit fins lo dia present, un plech contenint diferents plicas de testimonis rebuts, quatre plechs de registres de cúria de diferents anys, sis llibres de cúria y un plech de borradors”, per tant, la documentació que entendríem com a pròpia de la cúria jurisdiccional. És important posar atenció aquí en els tres tipus de documentació que custodiaven els notaris de Rupit: municipal, de cúria jurisdiccional i notarial. I també com als nostres dies aquesta documentació ens ha arribat a través de dos arxius diferents: l’Arxiu de la Cúria Fumada i l’Arxiu Notarial de Vic.10

Rupit des del camí de Santa Llúcia. ACOS, Col·lecció de fotografia històrica de l'Ajuntament de Vic, Anònim 1

Rupit des del camí de Santa Llúcia.
ACOS, Col·lecció de fotografia històrica de l’Ajuntament de Vic, Anònim 1

Un dels moments més destacats en l’organització de l’arxiu notarial de Rupit és la primera meitat de l’any 1692. El 18 de desembre de 169111 el notari Gaspar Soler arrenda durant sis mesos la notaria i escrivania de la vila, termes i castells de Rupit i Fornils del marquesat de Rupit pel preu de 20 lliures a Francesc Garganta, doctor en sagrada teologia i rector de Pruit, i al seu germà Josep Soler, prevere resident a Rupit. L’arrendament es fa “ab pacte que convenen y en bona fe prometen regular los manuals y los registres y aquells dexar en la dita present notaria y scribania en la forma y segons stil y també tenir en bona y leal custòdia tots los manuals que són en dita notaria”. Atribuïm a aquest moment la major part dels índexs anteriors i també les anotacions a les cobertes que indiquen el notari i el manual respectiu – alguns d’ells de forma errònia – corresponents sempre als volums anteriors; es veu clarament com aquests índexs van ser realitzats en un mateix moment i creiem que formen part d’aquesta regulació de manuals i registres. També creiem que va ser aleshores quan van numerar-se tots els volums; els manuals posteriors seguiran aquesta numeració.

Poc abans de la posada en ordre dels volums, concretament el 7 de juny de 1687, trobàvem la confirmació de l’establiment de la notaria,12 que en el capbreu de 1834 es definia com a “nou establiment o precari”: “Franciscus de Bournonville de Perapertusa Vilademany et de Cruylles, marchio de Rupit et vicecomes de Joch, miles ordinis et militiae Sancti Jacobi de Spata Uclensis, dominus villarum, castrorum, locorum et terminorum marchionatus de Rupit et Fornils sitorum infra diocesis Vicensis et aliarum villarum et locorum, Barchinone populatus” lloa, aprova, ratifica i confirma i de nou estableix a Gaspar Soler, notari i escrivà propietari de la notaria i escrivania públiques del marquesat de Rupit i Fornils, les mateixes notaria i escrivania públiques del marquesat que té i posseeix “prout vestri predecessores a longis citra temporibus habuerunt et possiderunt in dictis villis, castris, locis et terminis marchinatus de Rupit et Fornils unacum omnibus salariis, lucris, juribus et emolumentis, instrumentis, escripturis juditialibus et extrajuditialibus, processibus et aliis quibuscumque juribus et pertinentiis earundem” i que han tingut sota domini i alou seu a cent deu sous anuals pagadors per Nadal. En el mateix document confirma terres, un molí fariner i el dret d’ús de l’aigua de la riera de Sallent des de la parròquia de Pruit al molí. Segueix a aquesta confirmació un nou document amb l’establiment en emfiteusi del dret de poder emprar glaç en la riera de Sallent.

Poble de Susqueda (c. 1960). Detall. Família Cuyàs. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Poble de Susqueda (c. 1960). Detall.
Família Cuyàs. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Aquesta confirmació venia precedida de l’establiment de la notaria i escrivania en emfiteusi per part de Carles d’Oms Cruïlles i Vilademany el 6 de juliol de 154013 a Miquel Soler i al seu fill Gabriel Soler permet ja adonar-nos de la importància que en poc més de mig segle – des de 1486 – havia adquirit la família Soler i de la confiança del senyor en autoritzar la seva activitat notarial, ja que estableix la notaria “confidentes ad plenum de fide, industria, legalitate et omni probitate vestris” i ho fa “creantes et deputantes vos et utrumque vestrum in notarios seu scribas dicti termini”, de manera que qualsevol dels dos i aquells que vulguin i els hereus i successors del mas Soler puguin per la seva autoritat “recipere, attestare, publicare et in forma publicam redigere, claudere, auctoritzare, tabellionare quevis acta, instrumenta, testamenta, codicillos et alios quosvis actus, licitos et permissos intra et per totum dictum terminum”. Observem com es pot entendre de manera molt àmplia la concessió de l’activitat de notari, més encara quan els permet “regere seu regi facere et exercere per vos et alterum vestrum et substitutum seu substitutos vestros ydonem seu ydoneos quem seu quos creare et substituere possitis et valeatis” incloent-hi la destitució i revocació dels mateixos; el senyor es reserva, però, la potestat de poder destituir els “inabiles seu insufficientes”. El mateix establiment deixa clar que han de tenir fidelment i lleialment “prothocolla, manualia, originalia, regestra et notas” percebent íntegrament i completa “omnia salaria salaria, lucra et emolumenta” de la notaria i escrivania i com ha de ser la seva custòdia: “bene et cum diligencia custodiatis et conservetis custodiantque et conservent et custodiri et conservari faciatque et faciant taliter quod contrahentes perpetuo inveniri possuit contractus, acta, testamenta, codicillos et alia per ipsos vestros in posse et ipsorum facta et recepta”.

Castell de Fornils

Castell de Fornils

L’activitat de Gabriel Soler, iniciada el 1486, devia derivar de concessions dels Cruïlles una vegada superades les convulsions i traumes de la Guerra Civil Catalana i entrant en un període de pacificació de la terra, tot i que encara força fosc per pestes i destruccions, després de la Sentència Arbitral de Guadalupe.14 Ell devia “heretar” l’activitat duta a terme en el segle i mig precedent pels notaris reials Tufarer i Brugada – dels quals conservem uns quants volums – i els anteriors notaris públics dels castells de Rupit i Fornils – dels quals tenim ben poca informació però que sabem que van existir i exercir.

Ens sembla lògic afirmar que van ser els Soler qui sempre van posseir i custodiar el fons notarial de Rupit, incloent-hi la documentació d’ells mateixos i també la dels notaris reials anteriors. Tot i que al segle XVIII sabem amb tota seguretat que els volums es trobaven a la casa del Palau de Rupit, tampoc descartaríem que en origen la documentació es conservés al mateix mas Soler de Sant Joan de Fàbregues – on, com hem vist, hi havia adscrita la notaria i escrivania – abans de l’edificació del Palau per part de Josep Soler, procurador del santuari del Far, pels volts del 1700.15

Ja hem esmentat les pèrdues de documentació dels segles XIV i XV. El fet de no tenir una notaria consolidada i els diferents aldarulls bèl·lics del període provocaren aquestes pèrdues. És rellevant la conservació dels volums dels notaris reials de finals del XIV i primera meitat del XV que, d’una o altra manera, acabaren arribant a les mans dels Soler. Possiblement fou el mateix Gabriel Soler qui heretà o tingué encomanada la documentació de Rupit dels notaris Tufarer i Brugada i anteriors un cop passada la Guerra Civil Catalana, quan tots els volums perduts eren ja irrecuperables.

————————————————————————————————————————————–

1PAGAROLAS, Laureà (coord.): Els fons de protocols de Catalunya. Estat actual i proposta de sistematització. Associació d’Arxivers de Catalunya, 2005, pàg.19 i ss.

1bisLa data de l’any del document, 14 de les calendes de febrer de l’any del Senyor de 1320, no canvia al 25 de març, ja que la firma de domini té lloc el 13 de les calendes de juny de l’any del Senyor de 1320. Per tant, queda ben palès que no s’ha canviat d’any.

2GINEBRA i MOLINS, Rafel: “Un cas de dissidència cronogràfica: còmput cronològic a Vic i al bisbat de Vic, segles XII-XIV”, dins Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 20-21, vol. 1, p. 561-590. Barcelona: Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona, 1999-2000. GINEBRA i MOLINS, Rafel: Manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic (1230-1233). Acta notariorum Cataloniae, 6. Barcelona: Fundació Noguera, 1998, p. 22 i 23.

3Un hipotètic establiment d’un notari a Rupit en un futur – cosa que en les condicions socioeconòmiques i polítiques del moment ens sembla quelcom del tot impensable – podria suposar una continuïtat més o menys lògica o teòrica de la notaria, i el respectiu increment de fons, tot i que el trencament de la institució és clarament evident.

4L’Arxiu de la Cúria Fumada (ACF) és el principal arxiu notarial del districte de Vic, amb un història particular, ja que el seu domini pertanyia al capítol de canonges de la Seu de Vic, amb una sèrie de drets que derivaven d’aquest domini i que l’han portat a estar sempre sota custòdia de l’Església. Per a més informació sobre l’ACF, vegeu: GINEBRA i MOLINS, Rafel: “Els arxius de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d’història i cent anys de concentració de fons”. Lligall 16 (2000), pp. 11-83.

5ZAMORA i ESCALA, Jaume Enric: “Josep Maria Font i Rius i el salvament dels arxius de Vic durant la Guerra Civil Espanyola”, a AUSA, núm. XVII, 1996-1997, p. 282, 287-289.

6Sobre la formació de l’ANV i el seu trasllat i custòdia a l’ABEV, vegeu: PAGAROLAS, Laureà (coord.): Els fons de protocols de Catalunya. Estat actual i proposta de sistematització. Associació d’Arxivers de Catalunya, 2005, pp. 111-116.

7ANV 940, document solt.

8ANV 1142, f. 152 i ss.

9ANV 1114, f. 33 i ss. i 72 i ss.

10Desconeixem com aquesta documentació servada el 1784 pels notaris de Rupit acabà arribant a l’ACF. La segregació podríem atribuir-la als moments immediats de dissolució de la notaria al 1835, en un període en què això coincideix amb l’abolició de drets senyorials i un nou ordre institucional que dóna rellevància als jutjats de primera instància i als ajuntaments. També podria haver-se extraviat l’any 1939, identificant-se erròniament, en ajuntar-se ANV i ACF a l’ABEV.

11ANV 1036, f. 299 i ss.

12AHPB, 779-22, f. 162 i ss, de Francesc Cotxet i Solerferran, notari públic de Barcelona. Agraeixo a Vicenç Ruiz la disposició d’aquest document.

13ACF 1215, f. 105-106v, del notari reial Pere Guillem Mambla.

14Sobre les vicissituds de la Guerra Civil Catalana, vegeu l’apartat “Els termes de Rupit i Fornils” en aquest mateix blog. Pensem aquí en el veïnatge i relacions socioeconòmiques amb la vall d’Hostoles, el nucli remença més dur.

15Josep Soler, notari entre 1716 i 1753 havia heretat la casa del Palau “com a successor de Joseph Soler, prevere y procurador del santuari de Nostra Senyora del Far de la parròquia de Sant Martí Sacalm son oncle, qui la edificà a sas expensas”. ANV 1142, f. 155.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s