Crida

5 de gener de 1346

Crida ordenada per Huguet de Pallars, senyor de Rupit, regulant els pesos i mesures de la carn, vi, pa, oli i altres coses, que han de ser jutjats per Arnau i Pere Casassa, de Rupit, manant que s’utilitzi el senyal del batlle de Rupit, sota pena de 20 sous; que els diners no es paguin al saig sinó al recaptador de palau; que els saigs facin escriure les seves actuacions al llibre de cort de l’escrivà, així com altres regulacions de les activitats del saig, recaptador de palau i corredor.

O. ABEV, Arxiu de la Cúria Fumada, Notaries foranes, Notaria de Rupit, ACF FORANES/27ter, f. 25v-27.

a*. GINEBRA i MOLINS, Rafel: “Rupit els anys 1345-1346. Una mirada a través dels bans i crides”, a Els Cingles de Collsacabra, número 63 (2010), p. 4-6.

Die jovis intitulata nonas januarii anno predicto fuerunt ordinata per nobilem dominus Huguetum de Payllars, dominum de Ropito hec que secuntur.
Primerament que d’aquí avant sien posats II prooms en la vila de Ropit qui jutgen la carn, el vi e aquel segelen en donen pes de pa segons que és acustumat. Ítem donen mesures de vi e d’oli e d’altres coses que acustumades ne vendre se degen dins la vila de Ropit a mesura, e aquestes coses façen tota vegada ab senyall del baytle de Ropit. Emperò negun oficial de dit senyor no deia ne gos donar ço qui dit és sens voluntat d’aquels proomes ho de la I d’aquels, e en defalta dels proomes en cas necessari que·l [f. 26] dit baytle ho son lochtinent pogués husar per si mateix de ço qui demunt és dit. E qui contra farà ne pesarà ço que·ls proomes aquells daran ne faran, per cascuna vegada xx sous de pena lurs costarà, que amor no n’auran. E de present assigna lo dit senyor en les coses demunt dites feedors Arnau e en Pere Casaça de la dita vila de Ropit e que juren que ben e leyalment husen e hordonen d’aquestes coses segons lur enteniment e que si saben que negun ne neguna faça contra los dits hordonamens ho la I d’aquels, que mantinent lo puxen fer penyora de la dita pena de xx sous e que aien d’aquela pena cascun xii diners si els ho trobaran.
Quod sacramentum predictum die et anno predictis prestiterunt dicti Arnaldus Martini et Petrus Casaça gratis in posse mei Petri Martini scriptoris curie de Ropito super Dei sancta quatuor Evangelia et cetera per ipsos corporaliter et cetera.
Encara, diu e man lo dit senyor a tot hom e fembra generalment del castel e terme de Ropit que no liuren neguns diners qui a senyor pertangen de ventures als saygs ne a nuyl hom altre sino al reebedor del Palau per lo dit senyor, salvant emperò tota hora dret al baytle. E si se n’an a levar penyores, que’l sayg qui les levarà que y aja II diners de peatge e que mantinent liure les penyores que haurà levades al dit reebedor del palau, e qui contrafarà, per cascuna vegada li costarà v sous. E si lo sayg ho saygs fan contra ço qui demunt és dit, que per cascuna vegada li cost x sous.
Et hec omnia predicta fuerunt preconiçata dicta die jovis in foro de Ropito per Petrum de Terrariis preconem.
[f. 26v] Ítem hordona lo dit senyor que si negun dels saygs prenen sagrament ne pena ne obligació de nuyll hom ho fembra ne fan empara, que encontinent que sien dins la vila de Ropit ho ayen a denunciar e a fer relació a la cort e que ho façen escriure al libre de la cort a l’escrivà si mester hi serà, e si contra açò negun sayg farà, V sous per cascuna vegada li costarà.
Ítem feu manament lo dit senyor an Pere Caliquo e an Pere deç Terrés, que presens eren, qui ara son saygs, que encontinent que aien reebuts clams reten compliment de justícia als creedors dins x dies, e passats los x dies axí com és acustumat e fer se deu e si açò no fahien que tot dan e messió que per aquela rahó s’esdevengués als clamans, que·l sayg ho saygs per colpa del qual se fos feyt ho agés tot a satisfer als clamans, e encara que si marcha si fahia per colpa dels saygs que tot dan e messions que se’n seguissen aguessen a esmanar.
Encara, que los saygs cascun an sien tenguts de comptar ab lo reebedor del palau del blat del acapte cascun an en la festa de Omnia Sentorum e si per aventura tot lo blat no serà pagat que encontinent los saygs lo façen pagà e si l’an epenyorat que encontinent liuren les penyores al reebedor del palau.
Ítem hordona lo dit senyor que encontinent que [f. xxvii] letra de fadiga hu vinga, que l’escrivà deia fer resposta e quels saygs encontinent la prenen e que mantinent los saygs facen satisfer a l’escrivà de son selari per la resposta e que trameten la resposta en guisa que marcha no se’n puga seguir. E si per colpa dels saygs marcha s’i segex, quel baytle faça esmanar dans e messions qui se’n façen, que pagen los saygs colpables.
Ítem que calque sie reebedor al palau sie cregut de salvar son dret al baytle.
Ítem quel corredor vena bé e leyalment e per son temps les penyores que comanades li seran, axí com és acostumat, e si contra fahia que tot dan que se’n seguís agés a satisfer al clamant d’ell. E per la frau fos punit a coneguda del jutge.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s