Descripció i edició

Presentem a continuació, associades a aquesta pàgina, les edicions d’una selecció de documents de diferents tipologies documentals que poden ser interessants, en diferents casos, per a comprendre una mica més la història i fons dels notaris de Rupit i també dels termes de Rupit i Fornils. És el cas, per exemple, del citat inventari postmortem dels béns del notari Pau Soler, l’arrendament de manuals notarials als preveres Francesc Garganta i Josep Soler per tal que els regulessin o una elecció de batlle mitjançant l’elecció dels caps de casa dels termes.

Carrer del Fossar de Rupit

Carrer del Fossar de Rupit

La finalitat d’aquestes edicions és doble: per una banda, com hem dit, presentar alguns documents que poden ser interessants per a una història institucional dels termes; per l’altra, aprofundir i experimentar en l’estudi diplomàtic dels documents a partir d’una eina digital com és aquest blog. En aquest segon aspecte constatem les múltiples possibilitats que tenim a l’abast en qualsevol edició diplomàtica afegint-hi també els recursos digitals a què podem recórrer. En ser, essencialment, un espai d’experimentació, advertim i entenem que alguns aspectes són força millorables si volem fer edicions profundes i molt més rigoroses. El que pretenem és mostrar possibilitats d’estudi diplomàtic, cosa que pensem que oferim amb escreix; qui desitgi aprofundir-hi més i millorar les edicions, segur que tindrà recursos per a fer-ho. L’ampli ventall de tipologies documentals que publiquem pretén fer més fàcil i visible l’estudi de la diplomàtica, aportant documents amb clàusules jurídiques i contingut intel·lectual ben diferents.

En la majoria de casos ens limitem a una edició diplomàtica que podem definir com a tradicional: datació, regest, referència arxivística i transcripció del document. Utilitzem algunes variants en quant a datació i citació de la referència arxivística, sobretot, però en alguns casos també ens atrevim a modificar temes de formats (regestos en majúscula i no en cursiva; transcripcions en cursiva i entre cometes) i a transcriure aplicant criteris menys convencionals (com posar en cursiva les parts abreviades o sense signes de puntuació). En alguns casos fem aclariments del text en nota al peu; en d’altres marquem les línies del document. En tres documents publiquem també, al final, un índex de noms: procura de la universitat, nomenament de síndic i conveni.

Vall de Susqueda. Bach, D.; Casas, J.: Susqueda: ahir, un poble. Ajuntament de Susqueda: 1999.

Vall de Susqueda.
Susqueda: ahir, un poble. Ajuntament de Susqueda: 1999.

Destaquem l’aproximació a la descripció digital utilitzant el sistema XML, descrivint a partir dels camps que utilitza l’EAD (Encoded Archival Description), en nou documents: àpoca, arrendament de batllia, censal, concessió de carnisseria, establiment de batllia, nomenament de clavari, permuta, recepció d’una lletra reial i venda. Aquest tipus de descripció arxivística digital, força desconegut encara a les nostres terres i poc arrelat, pretén ser el futur del sistema descriptiu dels nostres arxius i és el que nosaltres hem adoptat i adaptat per a editar els documents, descrivint-los com un <item> i transcrivint-los dins d'<abstract>, el que seria abast i contingut. Entenem que hauria estat més apropiat aprofundir en el sistema CEI (Charters Encoding Initiative), específic per a l’edició diplomàtica dels documents i amb més possibilitats per a analitzar el document com a objecte d’estudi, però els nostres escassos coneixements en llenguatge XML ens han obligat a fer només un primer pas d’aprenentatge; amb més coneixements i experiència en aquest camp potser ens hauríem aventurat a entrar en el CEI i de manera molt més rigorosa, també. El pas d’aproximació és remarcable i és amb això amb el què ens volem quedar.

En un parell de documents – enfranquiment i permuta, aquest darrer en XML – ens aventurem també a entrar i mostrar la forma intel·lectual dels documents, identificant amb un sistema de colors, molt visual, les diferents parts i clàusules en què podem dividir intel·lectualment un document, cosa que ens ajuda a analitzar-lo, estudiar-lo i entendre’l. Podria haver estat bé entrar en la descripció diplomàtica dels documents de manera molt més profunda, analitzant-ne també el context de producció; la limitació en l’extensió del treball – massa ampli ja – fa que deixem aquest tema per a més endavant.

Fossar i campanar de Sant Miquel de Rupit

Fossar i campanar de Sant Miquel de Rupit

Una eina digital com aquest blog ens permet també crear enllaços i no deixem d’utilitzar aquesta possibilitat en alguns casos, amb documents digitalitzats que apareixen com a imatge i també en format PDF als quals pot accedir-se a través d’un enllaç que permet situar a l’usuari just davant del document, permetent-li contrastar si l’edició i transcripció que té al davant és prou fidedigne. Aquest sistema en PDF és també el que hem utilitzar per a publicar els índexs de tots els volums que en tenien en la pàgina dels volums, molt útil per a l’usuari de la documentació.

Finalment, destaquem també aquest sistema d’enllaços als documents a partir d’algunes referències que en fem en les diferents pàgines d’aquest blog, cosa que pot servir com una mena d’aclariment o nota in extensu que et situa davant una edició del document, eina magnífica per a contrastar la veracitat i fiabilitat de la informació que es dóna.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s