Fons documentals

Pot ser realment complicat definir què hem d’entendre per fons documental de la notaria i escrivania dels termes dels castells de Rupit i Fornils – denominació que hauríem d’utilitzar si pretenguéssim ser puristes, tot i que convencionalment és més fàcil simplificar-ho a notaria de Rupit – si volem acostar-nos al concepte de fons que defineix la NODAC1. No pretenem pas aquí fer una dissertació sobre quins volums hauríem d’incloure en parlar del fons de la notaria de Rupit, però sí donar una idea dels criteris que podem seguir per tal d’entendre millor la documentació i l’entitat productora, entenent que és difícil – si no impossible – donar uns paràmetres que puguin aplicar-se a altres fons notarials. Sí que entenem, però, que aquestes reflexions i/o explicacions poden ajudar una mica més a l’hora d’entendre per part dels professionals arxivístics en quines vicissituds ens podem trobar arreu del territori, a la pràctica, en el que anomenem fons notarial.

ACF FORANES 28 (1379)

ACF FORANES 28 (1379)

Ha estat una qüestió llargament debatuda i sense possibilitat d’arribar a unes conclusions clares què hem d’entendre com a fons notarial. L’activitat d’un notari? L’activitat d’una notaria? Probablement el problema rau primer a entendre qui o què és el productor d’aquesta documentació, cosa que ens facilitaria descriure quins documents constitueixen el fons. Ja explicitaven aquesta controvèrsia de “notari versus notaria” Cases i Pagarolas2 en el seu qüestionament a la Norma per a l’elaboració del quadre de classificació dels fons notarials. La confecció d’un quadre de classificació estàndard feia emergir un problema de fons: què hem d’entendre com a fons notarial? Algunes de les consideracions que feien van ser posteriorment discutides per Ginebra.3 I és que l’àmbit notarial català està fortament influït per autoritats, jurisdiccions o consuetuds molt diferents, cosa que el fa molt ric però també molt complicat; generalitzar és una tasca difícil que indubtablement portarà errors incorporats quan ens disposem a analitzar casos concrets. Moltes d’aquestes qüestions havien estat prèviament suscitades per Mayans i Puigvert4 en plantejar com s’havien d’entendre i aplicar determinats conceptes d’aquestaNorma en els fons notarials de la Garrotxa, demostrant que la teoria i la pràctica difereixen en molts casos. Intentarem fer un exercici similar pel que fa a la notaria i escrivania dels termes de Rupit i Fornils, veient diferents problemàtiques en què ens trobem a l’hora de delimitar el fons i la institució i analitzant diferents aspectes que poden ajudar-nos a complicar encara una mica més el tema, analitzant primer la institució – com la conceptualitzem, de manera més teòrica – i després el fons real que conservem – què ens ha arribat, a la pràctica.

El notari de Rupit dóna fe pública a qualsevol acte o instrument en el terme jurisdiccional de Rupit i Fornils. Així s’estableix al 1540 en l’establiment emfitèutic de la notaria i escrivania dels termes dels castells de Rupit i Fornils als hereus i successors en el mas Soler de Sant Joan de Fàbregues per part de Carles d’Oms, de Cruïlles i de Vilademany.5 Els Soler en paguen un cens anual de 10 sous. Per tant, l’auctoritas vé concedida per un senyor que posa unes determinades condicions a l’exercici d’aquesta auctoritas, condicionant, així, la fe pública d’aquests instruments a la seva autoritat i voluntat. Entenem, doncs, que els Soler estan supeditats a l’arbitri del senyor; no és estrany que més endavant – 1687 – demanin al marquès de Rupit una confirmació de l’establiment.6 La notaria i l’escrivania del terme estan completament lligades l’una amb l’altra i és impossible separar una activitat de l’altra; per exemple, la majoria de manuals “notarials” del segle XVI barregen una i altra documentació, de manera indiferent i segons el notari anava escripturant cronològicament. El notari era una autoritat real en el territori que clarament exercia segons la concessió del senyor, equiparable, en quant a autoritat, al batlle – tot i que amb unes funcions ben diferents, òbviament – que era nomenat pel senyor a proposta dels caps de casa del terme. El notari exerceix, a la pràctica, com un funcionari del senyor, amb un àmbit d’actuació i unes condicions en la seva activitat ben delimitats. Dóna fe pública, sí, tant a transaccions privades com públiques, i aquesta fe pública és reconeguda per les altres institucions “públiques” i privades de l’època. Darrera, però, sempre hi ha la jurisdicció del senyor, propietari últim de la notaria i escrivania i pel qual els Soler poden exercir. Domini útil pels Soler, domini directe pels senyors i, més tard, marquesos. Més endavant alguns Soler actuaran també per autoritat reial, cosa que canviarà el seu estatus i posarà fi a aquests condicionants dominicals.

El mas Soler de Sant Joan de Fàbregues als anys 70. ACOS, Fons Quirze Parés

El mas Soler de Sant Joan de Fàbregues als anys 70.
ACOS, Fons Quirze Parés

Podríem considerar com a productor del fons la notaria i escrivania, ambdues conjuntament. El fet que vagin lligades l’una amb l’altra – i la mateixa manera d’exercir-les en manuals compartits, sense separar una i altra documentació – reforça aquesta tesi. Estaven establertes en emfiteusi a perpetuïtat als hereus i successors en el mas Soler des de 1540. A partir d’aquest moment i mentre sigui vigent l’establiment – fins a l’extinció de la notaria – aquests tenen el domini útil i són els que acaben exercint aquesta auctoritas, aquesta fe pública. En alguns moments actuen diversos Soler conjuntament i amb plenes competències a l’hora de nomenar notaris substituts, per exemple, tot i que el senyor es reservi el dret de vetar els que cregui inhàbils o insuficients. És la família qui acaba fent i desfent en virtut de l’esmentat establiment emfitèutic i qui patrimonialitza uns drets propis del senyor feudal. Entenem que no és ni la notaria i escrivania – que sense un notari que exerceixi queda buida de contingut – ni tampoc cada notari concret qui té entitat jurídica pròpia. Els membres de la família Soler poden exercir pel simple fet de ser hereus i successors en el mas Soler i és precisament aquesta condició allò que els crea notaris, en virtut de l’esmentat establiment emfitèutic. Darrera, tornem-hi, hi ha l’autoritat “pública” concedida pel senyor. Hem de pensar que la recepció romanista del segle XIII i l’aparició de la figura del notari se sustenten i s’apliquen en un territori fortament dividit a nivell jurisdiccional, amb drets particulars i diferenciats arreu del territori que acaben influint en la mateixa implantació i perduren, en molts casos, fins entrat el segle XIX; el cas de Rupit n’és un de ben clar. El notari exerceix de manera independent al poder que l’ha creat, si bé no és independent d’aquest poder, ja que delimita en tot moment les seves funcions i potestat.

ANV 916 (1486)

ANV 916 (1486)

La notaria no és només el lloc físic on exerceix el notari. L’hem d’entendre sobretot com el dret d’escripturar documents que concedeix el senyor als Soler. En establir la notaria – i l’escrivania – no és que estigui establint un edifici on es practica l’activitat de notari, sinó que estableix aquest dret de donar fe pública als documents produïts “per totum dictum terminum” [dels castells de Rupit i Fornils]. Hem d’entendre que fora del terme dels castells de Rupit i Fornils el notari no tenia fe pública. En cas de trobar documents escripturats fora del terme no poden tenir tenir aquesta auctoritas; poden tenir-ne només en el cas que el notari també exerceixi, per exemple, per autoritat reial, cosa que implicaria que aleshores no estan donant fe pública per autoritat senyorial, sinó per la reial, que sí que els dóna la potestat d’autoritzar documents sempre i quan estiguin en territori del rei, entès com a senyor del seu fisc. El mateix succeeix en notaris que a més de l’autoritat senyorial exerceixin també per l’apostòlica, entenent que donen fe pública en els territoris del Papa, en un sentit més espiritual potser. Evidentment, cada autoritat per la qual exerceix un notari li comporta uns drets i unes obligacions diferents en cada cas. Per tant, la notaria – o la capacitat d’actuar d’un notari i l’autoritat per la qual exerceix – no constitueix cap àmbit jurisdiccional nou, sinó que s’exerceix dins d’un àmbit jurisdiccional prèviament establert. L’escrivania podem entendre-la com el dret de donar fe pública a aquelles qüestions que afectin la cúria del terme i tots els drets que aquesta pugui exercir; en darrera instància torna a haver-hi el reconeixement d’aquestes activitats per part del senyor. El fet de ser escrivà de la cúria comporta també que sigui aquest mateix notari qui doni fe pública en els processos judicials que es desenvolupen en el terme jurisdiccional.

La conservació i custòdia dels volums recau en els notaris, ja que és una obligació que els mateixos Cruïlles imposaven en l’establiment emfitèutic. Entenem que aquesta documentació anava adscrita a la jurisdicció; per tant, al senyor, propietari últim de la documentació. Trobem diferents tipus de volums – manuals, llibres comuns o registres – que depenen més de la mateixa confecció i redacció de documents per part del notari que a diferències jurídiques entre manuals. Per aquest motiu trobem el mateix document en volums diferents, entenent que corresponen a diferents moments en la seva redacció. Hem vist que el notari dóna fe pública en diversos tipus de documentació; a la pràctica està gestionant una varietat de tipologies documentals en què és requerida la seva fe pública, tot i que puguin ser institucions ben diferenciades. A partir d’aquesta praxi “queda justificada plenament la presència d’aquests fons als arxius de protocols, dins les sèries notarials7, en paraules de Cases i Pagarolas.

ANV 945 (1580)

ANV 945 (1580)

Els notaris substituts que trobem a Rupit actuen per delegació de l’hereu del mas Soler. En trobem uns quants en el període en el qual Marianna Soler, vídua de Gaspar Soler, és senyora útil de la notaria i escrivania. El mateix establiment emfitèutic donava aquesta potestat, la de que fossin els mateixos hereus i successors en el mas Soler qui creessin els notaris substituts que calguessin.

Després de veure què és o què hem d’entendre per fons notarial de Rupit, a partir de la institució, vegem ara quin és el fons que tenim realment, més ajustat a la pràctica, i intentem extreure unes conclusions a partir de la tradició documental per la qual ens ha pervingut el fons i també segons l’autoritat amb què exercien els notaris que trobem en la documentació del fons.

Porta del Palau de Rupit i notaria dels Soler

Porta del Palau de Rupit i notaria dels Soler

Si ens fixem en com ens ha arribat el fons, d’entrada, en un sentit molt estricte, podríem considerar que el fons el formen únicament els volums conservats a l’Arxiu Notarial de Vic. Aquesta documentació té una història arxivística i tradició documental comuna,8 essent la documentació que es trobava a la casa del Palau de Rupit en extingir-se la notaria al 1835. Sembla obvi, doncs, considerar aquest com el fons notarial de Rupit. Tinguem sempre present, però, que alguns d’aquests volums són llibres de cúria o en què es barregen actes “tam publicorum quam judicialium”, cosa que podria induir a algú a pretendre separar-los en no ser la documentació notarial en què hom acostuma a pensar stricto sensu. Estem parlant de notaria i escrivania de Rupit, des del segle XV fins al XIX, de manera indestriable; és lògic, doncs, que una i altra documentació formin part del mateix fons, tot i tenir una naturalesa jurídica diferent. Ho hem vist anteriorment. Per altra banda, també trobem volums i lligalls conservats a l’Arxiu de la Cúria Fumada perfectament atribuïbles al mateix fons, tot i que amb una tradició documental diferent i segurament variada entre ells. És el cas tant de manuals que corresponen a notaries foranes,9 amb procedències arxivístiques variades, com aquella documentació pròpia de l’escrivania de la cúria del marquesat de Rupit que també conservaven els mateixos notaris.10 Afegim-hi, a més, la possibilitat d’incloure-hi la documentació del comú, probablement perduda, que també conservaven i custodiaven els notaris el 1784 i en què devien participar activament.11

ANV 1047 (1706)

ANV 1047 (1706)

Un altre aspecte que podem analitzar és quins volums i notaris hem d’incloure en el fons de la notaria de Rupit segons l’autoritat per la qual actuen. La immensa majoria dels notaris dels quals se’n conserva documentació al fons actuen per autoritat del senyor del terme, és a dir, dels membres de la família que acaben esdevenint marquesos de Rupit. ¿Hauríem d’excloure els notaris que no actuen per aquesta autoritat? ¿I també els volums en què un notari que exerceix per més d’una autoritat actua per aquesta altra autoritat? Fora de la família Soler, més enllà de notaris substituts i regents – podem afegir-hi encara algun escriptor jurat – que actuen per delegació del notari titular o senyor útil de la notaria, hi trobem el cas, per exemple, de Joan Brugada, habitant a Sant Feliu de Pallerols, que actua únicament per autoritat reial i en cap moment sembla que tingui alguna mena de permís del senyor jurisdiccional de Rupit12. Si ens cenyim a la idea que l’autoritat amb què actuen els notaris conforma una notaria o escrivania, els volums de Joan Brugada no haurien de ser inclosos en aquest fons. Aleshores aquesta documentació del notari hauria de constituir un fons independent, fins i tot, dels del mateix notari actuant a Sant Feliu de Pallerols i al Mallol, en què actua sota les autoritats de la família Vilar en l’escrivania pública de la vall d’Hostoles13 i la dels vescomtes de Bas en el cas del Mallol14. Un intent de reorganització dels fons notarials, en general, segons l’autoritat amb què actuen els notaris implicaria de facto una autèntica revisió dels fons tal i com estan concebuts actualment i ho han estat al llarg del temps, cosa que creiem impossible de posar en pràctica i que transgredeix la mateixa història arxivística i tradició documental dels fons. Tanmateix creiem imprescindible conèixer l’autoritat amb què actua el notari en tots i cada un dels volums per tal d’entendre un fons notarial com el de Rupit, cosa que ens ajudarà a comprendre tant la confecció dels instruments originals com la conservació dels fons en els nostres arxius. En molts casos l’autoritat vehicula la naturalesa d’un fons i la seva tradició, essent un indicador molt significatiu però en cap cas del tot definitori.

¿Constitueix un notari un fons propi? En el cas de Rupit, no, de cap manera. Tant la mateixa praxi notarial com la tradició documental ho desmenteixen. Tornem al cas de Joan Brugada. ¿Hauríem de considerar que els manuals conservats a Vic i Olot formen un únic fons? Tal com queda reflectit en la documentació veiem molt clar que en un període coetani actua a Rupit, al Mallol i a la vall d’Hostoles, amb autoritzacions diferents. Si el propi notari hagués tingut consciència de l’existència d’un únic fons arxivístic propi creiem que tots els manuals es conservarien junts i haurien estat llegats a la mateixa persona o institució; tanmateix cada una de les tres notaries servaren els manuals respectius perquè en cada una hi havia diferents drets i obligacions jurisdiccionals.15 Tornem a pensar en un intent de reorganització general: alguns dels notaris que actuen a Rupit ho fan també en altres notaries que també en conservaren documentació com Santa Coloma de Farners, Centelles, Torelló, Vic, el Mallol o Sant Feliu de Pallerols. És molt clara la fragmentació de la documentació dels notaris en més d’una notaria pels diferents condicionants jurisdiccionals; sembla gairebé impossible i molt embolicat pretendre unificar, ni que sigui intel·lectualment, la documentació de cada notari, al marge dels drets que els condicionaven en cada lloc. Creiem que això dificultaria molt justificar els principis arxivístics de provinença i respecte a l’ordre originari. En una hipotètica reunificació seria aleshores indispensable una contextualització molt exhaustiva de cada manual i de l’activitat del propi notari, requerint posar a disposició de l’usuari una extensa, profunda i detallada informació sobre la història del productor i la història arxivística; a més, estaríem anant contra els principis de provinença i respecte a l’ordre originari.

ANV 1134 (1816)

ANV 1134 (1816)

Al nostre entendre, com ja hem apuntat, el fons documental de la notaria i escrivania dels termes de Rupit i Fornils el formen els volums de la notaria de Rupit de l’Arxiu Notarial de Vic, els manuals de l’Arxiu de la Cúria Fumada inclosos a la notaria forana de Rupit i també la documentació pròpia de l’escrivania del marquesat de Rupit del mateix Arxiu de la Cúria Fumada. El fons de Rupit ha de ser concebut sobretot a partir de la seva tradició documental, incloent-hi, si fossin “descoberts”, els volums “perduts” en els conflictes del segle XV o qualsevol altra documentació pròpia de la notaria i escrivania, sobretot aquella en què s’actua directament per l’autoritat del senyor dels termes, en un sentit molt ampli fins a la fi de les jurisdiccions senyorials amb les disposicions liberals del segle XIX que atorgaran la supremacia a l’Estat en detriment dels senyors privats. Hi hauria la possibilitat d’entendre que també en formarien part volums trets sense permís de la notaria. La jurisdicció que permet l’exercici del notari és un factor fonamental i determinant, però no podem obviar com ha estat gestionat el fons, a la pràctica, amb la seva particular tradició documental que pretén justificar els esmentats principis de provinença i respecte a l’ordre originari. I reflexionant sobre l’ordre originari del què entenem com a fons de Rupit hauríem de considerar indestriable els volums propis de la notaria de la documentació de la cúria o escrivania. Si bé a partir de finals del segle XVI comencem a trobar una separació d’ambdós tipus de documents, trobem sempre el notari com la figura encarregada de custodiar-los i manejar-los. L’herència dels drets amb reminiscències feudals és present en l’activitat dels notaris, i afegim-hi encara la delimitació de l’autoritat del senyor per la qual la majoria de notaris de Rupit gaudeixen de fides publica. Hem de pensar que la divisió de poders és inconcebible durant tot el període i que és la potestat atorgada pel senyor la que permet el desenvolupament de diferents funcions per part del notari, incloent-hi l’activitat notarial tal com avui és entesa i també la fe pública sobre actes judicials o d’altra naturalesa jurídica en què pugui actuar la cúria del batlle de Rupit o altres tipus d’organització civil que parteixen del reconeixement de l’autoritat del senyor.

————————————————————————————————————————————–

1Conjunt de documents, de qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i/o reunit i utilitzat per una persona, una família o un organime en l’exercici de les seves activitats i funcions”. NODAC, pàgina 181.

2CASES i LOSCOS, Lluïsa; PAGAROLAS i SABATÉ, Laureà: “Sobre la institució notarial a Catalunya. Qüestionament a la Norma per a l’elaboració del quadre de classificació dels fons notarials”, a Lligall 19 (2002), p. 73 i ss.

3GINEBRA i MOLINS, Rafel: “Del tractament arxivístic dels fons notarials. Aportacions, o quasi, a un debat”, a Lligall 21 (2003), p. 61 i ss.

4 MAYANS i PLUJÀ, Antoni i PUIGVERT i GURT, Xavier: Arxius. Butlletí del Servei d’Arxius. Número 28, hivern de 2000.

5ACF 1251, f. 105-106v, del notari reial Pere Guillem Mambla.

6AHPB, 779-22, f. 162 i ss, de Francesc Cotxet i Solerferran, notari públic de Barcelona.

7CASES i LOSCOS, Lluïsa; PAGAROLAS i SABATÉ, Laureà: “Sobre la institució notarial a Catalunya. Qüestionament a la Norma per a l’elaboració del quadre de classificació dels fons notarials”, a Lligall 19 (2002), p. 84.

8Per a més informació sobre la tradició documental del fons i la seva història arxivística, vegi’s l’apartat del mateix blog Tradició documental.

9S’entenen com a notaries foranes de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic totes aquelles que es trobaven fora de la ciutat, terme i parròquia de Vic i, per tant, fora també del control del capítol de canonges de la Seu de Vic. Tot i no dependre directament del capítol, el cas és que part de la documentació d’aquestes notaries en algun moment indeterminat acabà arribant a l’Arxiu de la Cúria Fumada per diferents vicissituds de la tradició documental, especialment herències de notaris, passant el domini de les escriptures al capítol.

10Ho veiem en l’inventari postmortem dels béns del notari Pau Soler, de 1784. ANV 1114, f. 33 i ss. i 72 i ss. Més detalls sobre l’inventari i la documentació custodiada pel notari a l’apartat “Tradició documental” del mateix blog.

11Ídem. ANV 1114, f. 33 i ss. i 72 i ss.

12Evidentment, l’autoritat reial per tot el Principat de Catalunya no havia tampoc de suposar-li cap impediment per actuar a Rupit, però ens diferencia Joan Brugada de la resta de notaris. Tots els altres notaris coneguts de Rupit semblen actuar en algun moment o altre com a notari del castell o terme.

13La notaria de Sant Feliu de Pallerols, per exemple, és el nom comunament acceptat per l’antiga notaria de la senyoria de la vall d’Hostoles, apareguda a mitjan segle XIII. El fet que els drets d’aquesta escrivania pública pertanyessin als batlles de la família Vilar, residents a Sant Feliu, i que el notari regent visqués sempre en aquesta població va provocar que, a partir de mitjan segle XVI, s’imposés la intitulació “notari de la vila de Sant Feliu i de la vall d’Hostoles”. Quan la notaria va tancar, l’any 1854, el darrer titular, Ramon Sala, encara utilitzava l’expressió “notaría pública de esta villa de San Feliu de Payarols y toda su valle de Hostoles”. MAYANS I PLUJÀ, Antoni i PUIGVERT I GURT, Xavier: Arxius. Butlletí del Servei d’Arxius. Número 28, hivern de 2000.

14PAGÈS I PONS, Joan: La vila del Mallol, centre administratiu del vescomtat de Bas. Olot: Ajuntament de la Vall d’en Bas, 1982. Pàgines 101-114.

15Recordem que en la documentació conservada a Rupit actua per autoritat reial a tot el Principat de Catalunya; fàcilment podia haver anat a parar en altres mans perquè en aquest cas no podia tenir cap mena d’obligació de deixar els manuals a Rupit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s